entrada 425 (any 2)

Suposo que us sorprendríeu (la gran majoria), si algú us donés la resposta a la pregunta de: “Quant val matar un home?”... de fet no massa, bé tot depèn de la persona i del lloc, però qualsevol dels atemptats que veieu per la televisió en països del tercer mon no costen més enllà d’uns milers (pocs) de dollars, i menys encara si el que l’ha d’executar es creu les tonteries d’un paradís i quaranta verges per a ell solet, aleshores encara és força més econòmic, ja que no cal retribuir l’acte... doncs bé, us vull fer saber tot i que no ho vulgueu acceptar, que sou directament responsables dels atemptats que es puguin finançar amb cinc milions de dollars, tots els morts que es puguin aconseguir i que passin a fer més grasses les files de l’infern, perquè no us enganyeu que el regne del senyor està tancat a molt pocs... així doncs, bona part dels que llegiu i els que no ho fan sou corresponsables d’aquests actes sota el delicte de: “ajuda necessària per la seva consecució via finançament alegal (que no il•legal), i via pressió per alliberar un bon grapadet de fillsdeputesenturbanats que fins ara estaven tancadets a la presó” (però no patiu que ni sereu jutjats ni culpats, suposo que us hauríeu de jutjar personalment i clar... com que tos sou xaxipirulis i divinsquetecagas doncs res, tots absolts), i tot això, perquè?, quin és el motiu?, doncs res... el salvar a tres gipipolles que van anar a voler a salvar al mon, i que ara esperen que sigui el mon qui el salvi, i el graciós del tema, és que ahir parlant-ho al gent em deia: “Mira, bé, bé, no està, però que hi vols fer... el mon rutlla així...”, valenta pandilla de capullopijos, ja ho diuen que els humans tenen la capacitat d’abstreure’s dels morts i les desgràcies anònimes, total com que no van amb vosaltres... que es maten en un país llunya, “Uis, uis, deixa, deixa, que jo no entenc de política internacional”, que hi ha atemptats fora del vostre país, doncs, “Uis, uis, jo no sé res, i mira igual alguna cossa han fet per merèixer-ho...” doncs sabeu?, em pregunto que passaria si amb aquests cinc milionets de dollarets es decidissin a comprar una bombeta bruteta (que no vol dir una bomba sense haver-li passat el drap de la pols, o la prova del cotó...), això si, amb una enganxina que digués “finançada per l’estat espanyol i tots els gipipolles que creuen en un mon millor”, i la fessin esclatar a la hereucity, doncs bé, suposo que a part de no obtenir els jocs d’hivern... la cascarien forces persones... molt possiblement, forces dels que poc els importa que morin en altres llocs del mon mentre no esquitxin massa ni els hi treguin a l’hora de dinar (que tothom té dret a menjar a gust)... i seria aleshores quan tothom sortiria al carrer a queixar-se de que amb els diners d’uns els hi haguessin fotut una bomba, sota el crit de “Mira que són tontos els terroristes, nosaltres paguem les bombes per no per tenir-les a casa!”, com deia el bo d’en Carlos “Volen vendre la idea que el terrorisme és global, però aquest és un error, el terrorisme és local, alguns d’algun lloc sempre estaran disposats a pagar perquè l’incident passi en un altre lloc, un està disposat a acceptar un nombre de víctimes sempre hi quan no siguin pròpies o conegudes”, avui escoltant la ràdio algú ha dit una frase força encertada “Són com els nens amb un joguet, el volen però no volen assumir-ne les conseqüències...”, ausss i per a alguns i si en voleu una altra de frase: “Diga’m a qui coneixes i et diré qui ets, diga’m a qui dius que coneixes i et diré qui vols ser...”