entrada 416-2 (any 2)

Ahir estava escoltant a la bona de la Bonnie tot preguntant allò de: “On collons estan tots els homes bons...”, per més podeu escoltar el seu I need a Hero... i mireu que des de que vaig deixar a aquells vailets netejant l'infern de dimonis i fent al Sr. Sony un xic més ric també m'ho he preguntat, i la resposta és senzilla, tots els bons estan dispersos pel mon, salvant-lo i arreglant-lo tot i que cap ha caigut en que possiblement el millor seria començar per la pròpia casa d'un, però és clar, sempre és més fàcil dir les veritats on no ens coneixen i on hi ha càmeres de televisió, que no pas a casa d'un i de pas córrer el risc de tacar de merda a algun conegut... així que tenim models de comportament per Palestina, on portar amb orgull un hatta, kafiya, kufiyya o com collons li vulgueu dir al tros de llençol que porten al voltant del coll, això mentre tiren pedres i es caguen en els soldats israelians i després eisss que no em toquin ni un pel, després tenim els que estan de salvadors dels haitians, repartint el que sigui i fent-se fotos i filmant-se en vídeo per penjar-ho al feisbuk o al tuenti, o a qualsevol altre lloc on puguin fardar de lo xaxipirulissolidaris que són, mentre van arreglant-se l'agenda de les conferències que faran al tornar... i després tenim també als que estan en terres llunyanes fent les delícies de les guerrilles afganes les qual a manca de ps3 ho han de fer tot un xic més real, i on el joc de “Posar bombes als convois dels invasors estrangers” es juga que no ho sabeu prou bé, i també hi ha els que estan en el Líban sense entendre ni un borrall del que fan i menys encara del que hi passa, i per als que un moro és un moro, i no els hi toqueu als collons de si són: pro o anti siris, si són de Hezbolà, Amals, o cristians, que ja em direu on s'han vist moros cristians... així que és força normal que tenint a tots els prohoms pel mon el país vagi com vagi... això em va recordar una història que em van explicar fa temps, es diu que un mestre molt savi feia sempre la mateixa pregunta al seus deixebles més avançats: “Imagina per un moment que uns homes dolents entren al teu poble i fan a tothom hoste, aleshores el cap dels que ho han fet, et proposa un tracte, han segrestat el poble veí igual que al teu, i a canvi de que vagis decidint a qui matar d'aquell poble aniran deixant a gent del teu poble lliure, si no decideixes matar a ningú, mataran a tota la gent del teu poble... què faries i com triaries?”, el mestre tenia clar que aquell qui deia que senzillament no triaria mentia i el feia fora de la seva escola (això o era massa santó i és clar no hi ha pitjor sant que aquell que es deixa matar i no ajuda als altres...), després hi havia els que a força de meditar deien que matarien a aquells que menys importants o més dolents fossin pel poble veí, el mestre els escoltava i els feia estudiar més sense amagar un somriure burleta... passats els anys un alumne sense pensar-s'ho molt va dir al mestre: “Jo faria que anessin matant a la gent sense que jo decidís qui, senzillament al primer que veiés seria a qui faria matar, no moririen tots al final?, i qui sóc jo per decidir sobre qui ha de viure o morir?”, el mestre es va aixecar i amb un nou somriure, força més franc, va oferir la seva cadira al alumne.. “Saps, ja feia força temps que volia iniciar nous camins i ara sé que deixo a la resta en bones mans, ningú hauria d'actuar com un Deu si no ho és... molt possiblement el difícil no és evitar voler actuar com un Deu, sinó senzillament acceptar que un només pot actuar com un humà...”