entrada 414 (any 2)

Vaig continuar revisant la biblioteca i vaig trobar un altre llibre interessant, pràcticament en un racó deixat de banda, encara que ho volgués ocultar es notava que el Robert havia tingut una educació britànica... un exemplar força antic del Senyor de les Mosques de William Golding, no vaig poder més que somriure al pensar que mentre en alguns llocs es llegeix el Lazarillo o el Mecanoscrit, en altres són força més pràctics i fan que la lectura a part de divertir ensenyi, de fet el que es diu en el llibre ja ho deia en Muzafer en el seu experiment de Robber’s Cave, suposo que ho podríem resumir en que sempre és molt més fàcil renunciar al que s’és i confondre’s amb la resta que esdevenir quelcom diferenciable de la resta, com ja vaig dir fa temps parafrasejant als japonesos “El clau que sobresurt és el que s’endu la major part dels cops de mall”, així que davant el beuratge i l’ungüent que significa riure les gràcies dels altres, i enfotre-se’n del altres (i així de pas estalviar-se que se n’enfotin d’un), observo com ja he fet milers de vegades, que al final tot intent de llibertat basat en la crítica del que és diferent, no acaba per ser més que una altra mostra de totalitarisme (i força perillosa), suposo que defensar les idees insultant las del veí hauria de poder fer que el veí defenses les seves insultant les nostres, i aleshores nosaltres podríem dir que les nostres són les veritables ja que només són qüestionables des de l’insult (ahhhh, però no hem començat nosaltres a insultar?), i és clar que si!, però hi teníem tot el dret, no veieu que les seves idees no serveixen per res més... i al voltant d’aquests nous salvadors s’hi afegeixen aquells que sota la premissa de “jo més” riuen les gràcies, ballen les frases i es masturben embrutant teclats i pantalles davant les paraules del seu amo, i és clar, si el seu amo, diu una cosa, ells resten autoritzats a dir cossa i mitja i així poder gaudir de l’oportunitat d’una galeta i una carícia... com deia aquell, “Ser patètic no és una opció, o s’és o no s’és, i si ho ets ja pots córrer que sempre t’acabarà enxampant...”, fa segles un savi em va dir: “Has de parlar per ningú, llegir el que no s’ha escrit i escriure el que no es pot llegir, d’altra manera no deixes de ser algú que parla per altres, llegeix el que diuen els altres i escriu per als altres, i aleshores on queda un mateix?, si tot ho fem en funció dels altres”... vaig tornar a deixar el llibre maleint que un objecte de poc pes, vell i força maltractat tingués la capacitat per fer-me recordar i donar voltes a tants conceptes, de fet no estaria de més recordar que tot incendi per molt gran o petit que sigui, no necessita més que un simple llumí per iniciar-se, i com en tot en aquesta vida creixerà en funció de la merda que trobi per cremar, així doncs no està de més que un faci neteja de tant en tant, de tot allò que fa temps que no utilitza i s’ha tornat altament inflamable...