entrada 407 (any 2)

Veient com actuen alguns polítics un pensa que el final dels temps ja està aprop, de fet veient com dia si, dia també es posen en evidència (bé, de fet i pensant-ho bé, caldria veure quan no s’hi posen), i a més descobrint amb desolació (això és ironia... ja sé que la ironia escrita es força complicada), que la darrera esperança blanca de la civilització, el Sr. Obana (negre), (això és un acudit dolent directament), no vindrà a Espanya (tots de peu) per reunir-se amb el ZP evitant així un encontre continental, que dic continental, mundial, que dic mundial, planetari, que dic planetari, via lacteal (que no rectal), que dic... (ja no sé el que he dit), un veritable encontre interplanetari galàctic quetecagas, entre l’Obama i el ZPtator, qui no em direu que té un cert aire vulcanià... ahhh a vulcanià curtet però vulcanià, aisss però ja diuen que cada país té els polítics que es mereix... doncs bé davant de totes aquestes notícies i d’altres que aniran apareixent el govern sembla que ha decidit anar fent ziga-zagues per veure quina serà la millor direcció, i tot això m’ha portat a recordar al vell d’en Bob, qui no us penseu que fos ningú massa especial, en Bob era un simple pescador de Terranova, amb qui em vaig embarcar per temes que no venen al pas, doncs bé, un dia ens va enxampar una turmenta de collons, el vaixell anava amunt i avall segons els designis del mar, jo estava al pont amb ell i no vaig poder més que preguntar-li “Eis patró, i si mirem de canviar de direcció?”, ell va somriure girant un xic el timó, el vaixell es va escorar cap a estribord (ole, ole, domini de la terminologia marinera...) de forma alarmant, al veure la meva cara va somriure tornant a redreçar la direcció (rumb):“Grumet, el mar és com totes les fèmines, no perdona, però si hi ha res pitjor és que odia als indecisos, i als qui no saben que fer o on anar, un cop s’agafa una direcció un ha de confiar-hi, i més quan cap de les altres opcions ofereix cap benefici major” vaig sortir del pont mentre ell remugava cagant-se en la mare d’algú (actitud força marinera us ho asseguro...), al final el vaixell se’n va sortir, el capità em va dir que havia estat pura i senzillament una qüestió de sort: “Saps, jo tinc la sort de saber que moriré al mar, i no em fa por, de fet he passat més temps al mar que a terra, molts em miren sorpresos preguntant-me si no m’aterra aquesta idea, jo sempre dic que el que m’aterraria seria no saber on moriré”, dit i fet, en una de les tempestes posteriors en Bob ja no va tornar, ell era feliç d’aquella manera i poc li puc retreure, doncs bé, i seguint amb el tema de jolgorio i fiesta varia, avui tenim en ZPtator als states ja que ha estat convidat a un esmorzar on podrà dir unes paraules i ull que serà bo, ja que no parlarà amb anglès per no liar-la (cal saber que el tipus no en té ni pajorrera idea d’anglès), i a més i aquí ve lo bo, el discurs acaba amb un “God bless America” que seria un “Deu beneeixi Amèrica”, doncs bé, com a bon laic que és el seu gabinet (i si és el mateix que ha fet els darrers escrits serà interessant veure com la lia), està cercant una fórmula més laica, ja me l’imagino dient “Larga vida i prosperidad i que Surak bendiga América...”, i jo em pregunto... si tan problemàtic és anar-hi i tan impresentable és, perquè collons no es queda a casa i toca els collons només als nacionals, ahhh si, que és un galactic president i té dret a tocar els nassos a tots els de la galaxia, auuu que no ho sabien a Vulcà quan se’l van treure de sobre...
Bé i mentre no ve el Sr. Obama, el podeu anar intentant invocar cantant a mitja nit després d’haver fet una generosa ingesta d’alcohol i fongs, la següent canço mentre feu una akelarre de collons (eisss i que va funcionar un cop)...

"Los yanquis han venido,
olé salero, con mil regalos,
y a las niñas bonitas
van a obsequiarlas con aeroplanos,
con aeroplanos de chorro libre
que corta el aire,
y también rascacielos, bien conservaos
en frigidaire ."
"Americanos,
vienen a España
gordos y sanos,
viva el tronío
de ese gran pueblo
con poderío,
olé Virginia,
y Michigan,
y viva Texas, que no está mal,
os recibimos
americanos con alegría,
olé mi madre,
olé mi suegra y
olé mi tía."
"El Plan Marshall nos llega
del extranjero pa nuestro avío,
y con tantos parneses
va a echar buen pelo
Villar del Río.
Traerán divisas pá quien toree
mejor corría,
y medias y camisas
pá las mocitas más presumías."