entrada 627 (any 2)

Avui d’anada cap a la feina he estat a punt de patir (i fer patir) un parell d’accidents dels atacs de riure provocats per les notícies que anava escoltant sobre la vaga d’ahir, i que voleu que us digui, doncs ahir pràcticament com un dia qualsevol, ara el que m’ha fet riure aquest matí mentre ordenava papers i anava tafanejant blogs era que hi havia gent qui criticava els aldarulls (pocs, però aldarulls) d’ahir, i jo em pregunto: una jornada de manifestacions contra el sistema i que ha de significar un canvi (vulguin o no vulguin els que manen) via una revolució del proletariat, pot ser pacífica? (perquè una manifestació/jornada de lluita sindical com diuen, és això, no?), algú creu que als polítics se’ls pot convèncer amb paraules?, vaja, se us pot convèncer a vosaltres amb paraules quan teniu una idea clara del que voleu?, què us fa pensar que els polítics són més tontos que vosaltres?, fa segles algú em va dir “Per canviar les coses el millor és senzillament trencar amb el passat i començar de zero, sense restes que acabin per confondre’s amb lo nou i que acabin per pervertir el que volem tot mantenint el que hi havia...”, però és clar, els happyhaikuworkers deuen pensar que les revolucions son les noves tendències de moda i que la paraula pot canviar el mon... (agrairia exemples de paraules que han canviat el mon, sense actes previs o posteriors un xic més físics i menys poètics que hi hagin col•laborat), ara bé, dit això no voldria donar carta blanca als animalons que van confondre dia de vaga amb dia de fer el que et doni la gana (si, si, ja sé que no està massa aconseguit com a rodolí, així que deixem-ho com a quadralí...); avui després del primer cafè una de les secretàries m’ha preguntat “No sabràs que és el goalball?”, no he pogut més que somriure “Si, un esport per a cecs, consisteix en que els deixen en un parking i els fan córrer, el que s’estimba últim contra una columna guanya...” ella se m’ha quedat mirant, i he seguit “I mira, a vegades fins i tot posen proteccions a les columnes... no sigui que fotin l’edifici al terra...”; ella ha canviat el gest: “Estàs de broma, no?”, ni he contestat tot veient com un dels caps de departament necessitava una corbata i camisa nova al caure-li el cafè sobre després de l’atac de riure... i si, ja sé que està lleig fer xists de cecs, però us puc assegurar que ells tenen un sentit de l’humor força més visible que la majoria de vosaltres (xist^2 dolent!!), però mireu de tot el que m’han dit al llarg dels segles em quedo amb una frase “La meitat del mon se n’enfot de l’altre meitat, i si algú no ho fa, doncs senzillament ell s’ho perd...”, la persona que m’ho va dir tenia una màxima força senzilla “Només quan un és capaç de riure’s d’un mateix entén que totes les coses no deixen de tenir una importància relativa, res és etern i si alguna cosa ho fos mai tindrem el temps suficient per gaudir-la eternament...”