entrada 603 (any 2)

A punt de començar el curs escolar em fa gràcia que l’educació que no fa tan era un dret (a ser format) per part d’uns i una obligació per part dels altres (a acceptar el que fos per ser format) s’hagi convertit en la darrera puta social, ara sembla ser que qualsevol n’ha de tenir dret a la mateixa i és més, si no la pots pagar ja t’ho farà l’estat, el cas és que tots puguin donar per cul al sistema educatiu i esperar que després d’arrossegar-se uns anyets (i de pas no dar pel cul a la resta dels mortals) obtinguin un paperot que els hi permeti de guanyar-se la vida fent allò que han aprés (que és senzillament res, o en el millor dels casos gratar-se els collons mentre s’escolta el que no es vol escoltar i menys aprendre…), abans quan preguntaves a un nen que volia ser de gran et podia dir qualsevol tonteria, les nenes infermeres o mestres, i els nens bombers o policies, quan de grans han acabat fent forces altres coses (generalment acaben com amargats/des preguntant-se, però si jo podia ser molt més! Que tothom m’ho deia, ainsss això de creure el que et diuen els que tenen bon cor), quan els nens ja eren un xic més grans i veien al que podien optar la cosa es centrava més, avui en dia si ho pregunteu senzillament us diran “Viure la vida, que és curta, carpe diem!!”, ainsss si el pobre Horaci hagués vist com s’utilitzen les seves paraules “Carpe diem quam mínimum credula postero…”, això i la sotragada emocional de pel·lícules com el club dels poetes morts, que tot i morts no paraven de xerrar (“Oh, capitán, mi capitán”, pels que encara no l’han patida…), fa temps quan algú servia per estudiar senzillament estudiava i quan algú no servia doncs feia forces altres coses, avui en dia sembla ser que en un altre estúpid intent de demostrar que tothom pot ser igual (i ho torno a dir, ningú és igual a cap altre), heu reconvertit l’educació en un acte més d’igualitaritat, no feia massa algú em comentava que ara es plantegen de treure les qualificacions (total com que no es recomanable que ningú repeteixi curs) doncs perquè dir que uns estan per damunt dels altres?, és molt millor fer creure que tots estan a un mateix nivell i creuar els dits perquè de tot plegat en surti alguna cosa mínimanent fumable, tinc un conegut que fa forces anys que ensenya (ara només ho intenta segons ell), i em comentava que les coses han canviat a una velocitat senzillament superior a la capacitat de canvi de la gent, recorda quan els nens portaven els llibres i com el pes dels mateixos era una forma més d’ensenyar que aprendre es costós que no hi ha res fàcil i que allò que ve fàcilment més fàcilment marxa… ara tot es redueix a un senzill ordinador i una pissarra electrònica que a més i per fer-ho amè (segons alguna ment pensant), fa sorollets i aplaudeix i fa aparèixer colorins cada cop que un nen encerta una pregunta, i com el meu amic diu “Quan el que s’intenta és demostrar públicament que un no és més tonto que la resta i a més de forma pública (en cas d’emergència el professor pot fer que el trasto aplaudeixi i xiuli tot i que el nen l’erri, no sigui que l’angelet quedi en evidència), es perd la idea bàsica que no per voler fer creure que un és una cosa un ho sigui, al final per molt que es vulgui amagar o pervertir la realitat aquesta sempre se les enginyarà per fer-se present…”