entrada 618 (any 2)

Fa temps em van explicar que un cop un ratolí es va topar amb un lleó i quan aquest es va acostar per menjar-se’l el ratolí va marxar corrents tot escoltant al lleó “Perquè fuges?”, el ratolí amb un xic de distància es va girar “Perquè ets un lleó!” “Un lleó?, n’estàs segur?”, “Si, tens una melena com la de un lleó, rugeixes com un lleó i tens les seves mateixes dents, així com una cua igual a la dels lleons...” “I això vol dir que sigui un lleó?, no pots pensar que a vegades les coses no són els que semblen ni les persones el que diuen ser...”, el ratolí va pensar una estona mentre el lleó s’acostava, i abans de poder dir res més el lleó li va saltar damunt “Espera!” va cridar el ratolí “Jo no penso esperar que m’ensabonis amb les teves paraules petitó” va dir el lleó qui després se’l va menjar... aquesta història la vaig escoltar l’altre dia d’un company qui li explicava al seu fill de sis anys a qui li va preguntar al final “Saps que n’hem de treure d’això?”, el nen se’l va mirar i després de pensar-s’ho li va dir “Que si vec un lleó no val la pena que perdi el temps escoltant-lo o parlant amb ell, que el millor que puc fer és marxar corrents....”, ahhh, beneïda sapiència infantil el principi d’Ockham de sèrie en tots els models de la línia, i que després pervertiu amb una mala educació orientada a evitar individus massa espavilats... aquesta història la recordo cada cop que vec obrir la boca a un humà, sempre m’ha fet gràcia la quantitat de salvadors de la pàtria que hi ha, i a més tothom té la veritat i la seva és la veritable, la dels altres no deixa de ser una perversió de la mateixa, avui estava escoltant mentre feia el cafè el neguit que les darreres eleccions en un país nòrdic ha provocat entre el merdaprogres de la meva empresa, els que havien santificat el sistema del benestar nòrdic i ara veuen com aquests mateixos comencen a estar fartets de mantenir a segons qui, i ja els teniu tots despotricant contra el fet que un partit polític votat democràticament hagi obtingut representació parlamentària, i em fa gràcia perquè aquests mateixos defensen a ultrança alguns sistemes polítics despòtics tot dient que no ens podem entremetre en els sistemes polítics d’altres països i que només en podem ser observadors i garants dels mateixos, ara bé, quan el veí d’adalt fa una cosa una mica semblant ja volem fer una reunió de propietaris per fotre fora a l’inquilí descarriat... i entre això i la propera manifa/vaga general que es prepara no puc més que prevenir les meves orelles dels discursos que s’aniran sentint, aquest matí un dels caps em deia mentre preníem el cafè “Saps, el problema dels treballadors és que han passat de viure de les nostres idees a voler obtenir el benefici que d’elles se’n deriva, i això ja atempta contra la més mínima decència...”, de fet veient com va el gra queda clar que uns volen fer el que els hi surt d’allí tot criticant que l’altre part ho faci, i com deia un conegut “No sempre voler és poder...”