entrada 604 (any 2)

Ahir sopar, i sopar d’aquells que un voldria que es repetissin més sovint ja que va portar una mar de fons del més divertida, després de que se’m critiqués pel meu anterior blog i se’m titllés de classista (i no ho negaré pas que ho soc), hi va haver gent que es dedica al mon de la docència que va explicar algunes pel•lícules per no dormir, com per exemple que ara ja no es pot demanar als nens que expliquin com els hi ha anat l’estiu i que han fet... ja que segons la direcció això provoca que alguns nens (menys afavorits) es sentin desplaçats (valents collons), però no us cansaré amb lo bé que funciona el sistema educatiu; quan va saltar la banca pel tema de la nit jo ja n’estava assabentat, de fet havia parlat amb l’interessat i aquest m’havia confirmat el que m’havien dit fil per randa, la història és (cordeu-vos els cinturons a.k.a. cojanse los maxos): una parella en crisi, la noia que no sap que fer (per salvar la situació) i truca a un conegut que és un expert a l’hora de donar consells (vaja, un putu geni), i a més és semi-amic de la tipa (vaja, un amic d'interès com se'n diuen) i amic del tipus, aquest escolta a la noia i li dóna un parell de consells, la noia que cada cop el truca més ja que els consells semblen que van bé, i el tius que li diu “Ostres, al final te’ls hauré de cobrar!, mira, podem fer un tracte, per cada consell tu et podries fotre al llit amb mi...”, la tipa que se’l mira i entre riures li diu que val, i que com que li han funcionat un parell de consell li deu dos revolcons, el meu amic queda amb ella el dia següent i li pregunta on els fotaran, i la tipa que se’l mira tota sorpresa i li diu que es pensa que allò era una broma o que almenys ella ho havia entès com a tal, el meu conegut es va aixecar de la cafeteria on eren i acomiadant-se la va deixar allí asseguda (que no plantada com diuen les històries), doncs bé, a la tipa li va faltar temps per despenjar el mòbil i comentar el tema amb les seves amigues que van titllar al meu conegut de cabron cap amunt, i el meu conegut coneixedor de com anirien les coses (per això en sap un pou de com penseu els humans), va trucar al tiu en qüestió (the man) i el va convidar a una copa, i en aquesta copa i davant d’altres testimonis li va explicar com havia anat, al començament ens va fer gràcia a tots menys a un, el meu conegut va acabar amb la terrible frase de: “No em fa mal el que m’hagis mentit sinó el fet que a partir d’ara ja no et podré creure...”, així que ja us podeu olorar i imaginar el sopar, moltes de les mosses van dir que si ell venia elles ni parlar-ne, al que se’ls hi va dir que no calia que vinguessin, que forçat no calia que vingués ningú... i durant el sopar va sortir el tema, i em va fer gràcia, de fet semblaria ser que un pot demanar consell a un amic i en canvi no es pot demanar a un amic que es foti al llit amb un... suposo que hi deu haver moooolts valors humans que aquest pobre vampir no entén ni en té ganes, però fet i fotut no hi sé veure la diferència, favor per favor diuen, ahhhh, i no diuen allò de: “Es de bien nacido ser agradecido...” o alguna cosa semblant...