entrada 612 (any 2)

Avui ha estat un dia productiu entre notícies i descobriments ha estat un dia entretingut, avui he descobert que un tipus que perd la seva feina, cobra un subsidi d’atur i estudia un mínim de vint hores a la setmana no és un aturat… no sé ben bé el nom que té, però aturat no (i així de pas fem l’estadística més humana), si ja ho diuen, dona’m una sèrie de dades numèriques i un polític i tindràs la notícia que més li interessi, ahhh, això i el dir que els estudiants són pencaires, a.k.a treballadors, i jo em pregunto, si tan pencaires són com és que no cobren cap sou?, perquè penso que una de les parts importants de tota relació laboral és el mitjà d’intercanvi i aquest acostuma a ser sempre el sou a canvi de treball, doncs bé, entre aquesta i la notícia que semblaria ser que han baixat els avortaments a.k.a. interrupcions voluntàries de l’embaràs… i tot gràcies a la píndola del dia després i la ministra que se li omplia la boca davant aquest èxit segons ella, ara bé, no dirà que a canvi s’han disparat les malalties de transmissió sexual (ETS pels que estudien medicina o infermeria), i tot gràcies a?, doncs si, al fet que ja es pot follar sense condó gràcies a la pastilleta que es ven sense cap mena de control (i la pasta dels condons dedicar-la a una inversió en botellon o pastillikis, com diuen ells), però ja se’n lliurarà algú de dir-ho… i per acabar el xist del matí, avui hi havia una de les tipes que sempre estan de mala llet encara de més mala llet (el que m’ha fet pensar que l’univers per molt gran que el puguem imaginar sempre pot ser més gran), doncs bé, la tipa anava cagant-se en tot i bufant a la mínima que podia, li he preguntat a un conegut que li passava i el tipus m’ha tancat al seu despatx, sembla ser que la noia en qüestió va anar el cap de setmana a una de les darreres fashionmerda sellers que han obert al país, així que després d’esperar una estona i aconseguir una de les dependentes li va dir: “Vull un vestit com aquell…”, i la dependenta que se la mira i li va contestar “Ho sentim, però no tenim roba de la seva talla” amb una mirada que venia a dir “No ens trencaràs la imatge de marca univers en expansió…”, doncs res que la tipa va muntar en còlera i va demanar la presència de l’encarregada qui li va dir amb bones paraules “Que sentien que la seva roba no fos per a totes les dones i que el tallatge era el tallatge…”, ainsss, el que hagués donat per ser-hi, perquè molt possiblement aquelles dependentes i encarregades la van mirar tal com ella mira a la seva assistenta o a qualsevol altre persona a qui té sota el seu càrrec, però és clar, tothom vol opinar i parlar (malament i amb sarcasme dels altres), però ningú vol que opinin ni parlin d’un (malament i amb sercasme i més per quelcom tan negatiu com que no podràs lluir un dels xaxipirulis modelets), i ja per acabar, veure amb estupefacció quantes poques xuber mamas hi ha pel mon, perquè veient l’anunci no n’he pogut reconèixer més enllà d’una o dues entre totes les paridores que porten els seus gremlins als cole, ainsss quan de mal pels pobres infants que enlloc de xuber mamas tenen normal mares…