La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 19 de setembre del 2010

entrada 617 (any 2)

Aquest matí un cop llevat i escoltant la televisió he arribat a la conclusió que encara estava perjudicat per la nit anterior, ja que escoltant un locutor aquest ha dit: “Espanya està amb 986 podis, amb 2 o 3 carreres arribaran als mil podis…” considerant que hi ha tres podis per carrera ja vec que matemàtiques el que es diu matemàtiques no s’ensenyen a segons quines carreres… així que donant tombs al tema he recordat la nit anterior, sense poder evitar el somriure, ahir en el local de costum veure com un conegut tornava a fer el ridícul públicament al intentar agenciar-se una tipa que estava per sobre les seves possibilitats, de fet la gent s’entesta a aplicar el principi de Peter en tot, i això en segons que no funciona, ell se’m va acostar i veient el meu somriure va parafrasejar-me “Només pot guanyar aquell que s’aixeca una vegada més que no pas cau…”, vaig estar a punt d’explotar en rialles en aquesta reinterpretació d’una màxima marcial japonesa, no vaig poder més que recordar-li (deformació professional) que aprofitant tot el que li aixequen les tipes que al final l’engeguen (la d’ahir li va aixecar un parell de copes), podria agenciar-se una professional que a canvi d’una “ajuda econòmica” estaria una estoneta a la seva disposició (tot i que suposo que no és el que ell vol, ell vol dir allò de: “Jo caço jo menjo…”), vaig veure els llavis vermells de la tipa (sempre els he preferit amb colors terra o negres, tot i que el negre només és per un tipus en concret de dones) objecte d’atenció, l’escot generós i els texans marcant natges, m’hi vaig acostar donant un copet el cul de la tipa qui es va girar amb la mirada interessada al veure’m va forçar el gest tot i que no li vaig donar oportunitat a que em digués res directament, de fet suposo que ningú li ha dit a aquella noia que vol dir (o que vol fer dir) el tenir els llavis molsuts i vermells… tot i que veient la seva reacció… i això em va portar a pensar els estudis que es fan i desfan i sobretot per universitats de països (seriós?) i per universitats (series?) sobre temes com a mínim qüestionables, l’altre dia vaig escoltar que el color vermell fa més atractius als homes, i que aquells que ballen movent el coll i les espatlles són el que fan més tilin a les femelles, així que vaig estar a punt de dir-li a aquell que el proper dissabte vingui tot de vermell i balli com si tingués un ratolí blanc al cul (ainssss quan de mal va fer la llegenda urbana al bo del Richard sobre aquest tema), i si no lliga almenys podrem riure un xic la resta dels mortals, i com ell ja hi està acostumat a fer el ridícul doncs res… fa temps vaig parlar amb un conegut que havia fet un estudi poblacional, havia agafat a cinc dones i cinc homes, i havia fet que parlessin mitjançant un ordinador sense que es poguessin veure, i no podien dir ni com eren ni a que es dedicaven o el seu estatus social, només podien parlar dels seus interessos i dels temes que anessin sortint, un cop feta la ronda va quedar clar quins eren els homes i dones que resultaven més interessants, després el que van fer va ser que veiessin a les persones físicament sense dir-se res i van fer que tornessin a fer la valoració, òbviament els resultats van ser molt diferents, i finalment van dir l’estatus i els oficis dels tipus i les tipes sense saber qui era qui, i van fer de nou unes valoracions, va quedar clar que els lletjos sobresortien en el tema de la conversa, els guapus doncs en ser guapus (fàcil en ser el que s’és… sense faltar als guapus) i els rics o ben posicionats estaven en un intermig, un cop tot fet van associar els resultats per tipus i van presentar els resultats, la gràcia va ser que les dones potenciaven la posició de la seva parella mentre els homes no li donaven tanta importància, i que en ambdós casos tan homes com dones es decantaven pels macos, tot i que les dones podrien canviar bellesa per posició… amb tot, quedava clar que: els lletjos, lletjos són, bons conversadors, agradables i amb un punt però lletjos, i jo em pregunto si calia un estudi per tal de deixar-ho clar, com deia un conegut: “Tenir “charme” pot ser acollonant, però només amb això no es folla… i masturbar-se està bé, però follant a més és coneix gent…”

2 comentaris:

maria ha dit...

D'aquests estudis universitaris no se'n cregui ni la meitat.^^

Molon labe ha dit...

Miri, vaig pel camí fàcil, directament no em crec res que digui cap humà..