entrada 602 (any 2)

Avui s’han proposat fer-me feliç ja d’arrancada (i encara estic pensant com els hi agrairé), així que m’han portat a fer el cafè tot just l’espai que hi ha entre el felpudo de l’infern i l’infern directament, allí rodejat de Xonis i Juantxis (i observant amb terror que tenen la capacitat de la reproducció, i que els animalons sota aquella premissa bàsica de fer allò que dóna gustirrinin doncs es veu que s’hi dediquen amb fruïció per tal de perpetuar l’estirp), no sigui dit que per cada Gorka i Jèssica no s’hi deixa un Jonas o una Crystel en aquest mon… veient els nens algú ha comentat que amb nens com aquells ja no fan falta bolitxes per jugar a la petanca, només cal enterrar-los de cintura cap a baix (jo hagués dit de cintura cap amunt però aleshores suposo que se m’hagués titllat de cruel), tot veient com un d’aquells monstrus ens mirava un dels que s’intentava empassar aquella merda de beuratge de quasi dos euros la tassa de verí, i mentre gaudíem de la cacofonia dels monstre de torn intentant estimbar un castell amb tobogan va dir: “Tan petitons i ja addictes a les pilotes gàstriques…”, va ser un acudit que ens va fer riure fent que els dels voltant se’ns quedessin mirant suposo que a vegades uns pocs centímetres poden separar mons sencers… (això o era necessari fer un croquis per tal que entenguessin l’acudit, xist per a ells), la conversa ha estat força interessant, sobretot quan algú ha tret el tema de perquè els verdulistes (també coneguts com vegetarians) estan ben vistos i en canvi els carnívors no… el tema ha vingut perquè en un dels darrers sopars un d’aquests menjaverd (que es pensen que mengen sa i que un pobre pagès els hi cultiva per a ells el que es mengen, ainsss pobrets), va dir que no podia menjar quasi res del sopar, total que tots el van entendre i li van preparar plats (que no plat, sinó plats) per tal de no provocar una crisi en la seva interpretació del que és una bona alimentació (no fos que en la propera reencarnació acabés com…), fins aquí cap problema (tothom pot triar a qui invita a sopar, i la culpa no és de l’imbècil que hi va sinó de l’idiota que convida), ara mateix un monstru ha provat empíricament que el seu cap no és més dur que la cantonada de la taula… mentre el seu progenitor li diu: “Ez que zeraz burro hijo mio, no se a quien habraz zalido”, tot això mentre ni mirava al nen, demanava el compte i es perdia en l’escot de la cambrera mentre bavejant a deixat anar un so gutural que només han entès la resta d’homínids que hi havia a la seva taula, i mentre la mare tenia la mirada perduda en una aparador on la peça més fina (per dir-ho d’alguna manera) de llenceria, només era apta per ser portada per Hallowen… doncs bé, al que anàvem, es veu que en un sopar posterior hi va anar un altre que va dir que era carnívor estricte (això estalvia de provar i fer de conillet d’índies de tots els que es pensen que per tenir una cuineta a casa saben cuinar), doncs res que es va endur la bronca de la nit i li va tocar apetxugar amb la merda de sopar (que per cert no tenia gens de carn), així que ja ho sabeu “vegetarià” és ser xaxipiruli de la muerte i “carnívor” és ser tocacollons quetecomerasloquehay/faltariamas…