entrada 621 (any 2)

Avui doblement content, i tot per haver guanyat una doble juguesca que hagués pogut estar una triple juguesca a la mínima que m’haguessin seguit la tonteria, i tot gràcies al proper bodórrio al que m’han convidat, resulta que la parella per tal de fer valdre el seu muscle financer han convidat als assistents a dos dies d’hotel (tot i que no cal agafar un vol transoceànic per assistir-hi), i òbviament no penso perdre l’oportunitat per fer un atac frontal al minibar i deixar-lo tremolant que sevaakgar lagüela, a més de provar tots els serveis (i més) que l’hotel em pugui oferir (tots, tots, i tots), i molt possiblement només em deixaré caure a finals de la celebració en plena happy hour etílica per veure en que ha acabat la celebració i per tal de felicitar-los i recordar-lis que passin per caixa de l’hotel... doncs res, la primera juguesca va ser que jo vaig afirmar que el darrer ex d’ella estaria convidat a la boda, forces van riure però només dos animalets van decidir acceptar-la, i el temps em va donar la raó “strike one”, després i envalentonat per l’èxit vaig decidir donar un tomb més i dir que el tipus estaria assegut a una taula llindant amb la de presidència, aquí vam doblar l’aposta i aquest matí m’ho han confirmat.... el tipus està en una taula del primer cercle gravitacional “strike two”, i per acabar d’arrodonir-ho fins i tot hagués pogut apostar que la seva taula estaria a la banda del nuvi, és a dir al costat d’aquest i no al d’ella, ja que d’aquesta manera cada cop que ella es giri per dir-li una tontada al seu nuvi (espòs en aquell moment) podrà veure al seu ex... les bodes ja no tenen l’encant dels menjars versellescos o l’alegria de la disbauxa victoriana, i passats els segles no puc més que enyorar aquelles festes on tot i no ser tan espavilats com ara eren força més divertits, encara recordo en una d’aquelles festes com una de les presents em va preguntar “Vos que heu viatjat tan segur que em podreu explicar si els habitants de l’hemisferi sud són més alts que els del nord per viure al revés, o perquè no cauen al viure de cap per avall...” vaig obrir la boca i ella em va posar el seu dit en els meus llavis... “Segur que serà una explicació interessant però que no entendré i serà una pèrdua de temps, i el temps no està fet per ser perdut...” em va dir amb un somriure mentre es perdia per sota la taula, la resta va començar a riure i al cap d’una estona el meu veí de seient em va dir entre somriures “Crec, que s’ha equivocat de pantalons la seva contertuliana...”, temps més francs i senzills, avui en dia les bodes comporten l’excés del grotesc, tothom vol que la seva més, i ningú vol ser oblidat, tothom vol que es recordi la seva com la millor boda de l’era moderna, i a cada boda un ha de dir que ha estat la millor per no enfadar a ningú, i que voleu que us digui... darrerament no sé distingir una boda de una fira ramadera... i si, ja sé que algú dirà que si tan problema és, amb no anar-hi s’acaba el tema, però fins i tot un vampir és conscient que no només a passar-s’ho bé hem vingut a aquesta merda de mon...