entrada 615 (any 2)

Avui rodejat de personatges que el mal de cap més gran que tenen es veure si la camisa que porten fa joc amb la roba interior o els bessons estaven arreglant el mon, semblava clar que la política de one-way ticket de air-france amb el seu trajecte París-Gitanolandia (Gipsyland pels anglosaxons i multicultis) no ha agradat massa, bé, dels francesos ja es pot esperar una cosa com aquesta, com diu en Pierre “Liberté, égalité, fraternité, per a tothom, tot i que hi a gent que és més o menys tothom que d’altres...”, al veure’m el centre de la mirada dels allí presents i després del repte de “I tu? Què en penses?”, no he pogut més que somriure i he marxat sense contestar no volent ferir susceptibilitats d’aquells que tenen tan que no entenen com no es pot repartir el que sobra (sempre que no sigui el que a ells el hi sobra) entre els altres, i fa gràcia que precisament aquests que més tenen ho tenen perquè d’altres no tenen res o quasi bé res, i ha estat aleshores quan he recordat un reportatge que havia vist sobre els gitanos a Barna, de fet allí si que es troben en una situació de exili de tres estrelles, van sortir uns que els fotien fora d’un descampat on el propietari els havia denunciat (repetiu tots alhora... propietari dolent!), i sortia la gitana queixant-se de com de no comprensius són la gent, si total ells allí no hi feien cap mal, però res, cap problema, a primera hora de la tarda “algú” els hi havia dit on hi havia un solar on s’hi podien estar, i “algú” altra els hi havia fet l’embrancament de llum i aigua (perquè sense llum pels aparells d’aire condicionat, o aigua corrent no poden viure), vaja que ja no cal ni que vagin a la font de la cantonada, i la tipa de serveis social tota contenta del primer “algú” i del segon “algú” que havien fet allò possible, i acabava dient que el veritable objectiu és que disposin d’una vivenda per tal de que es puguin integrar (algun cop demanaré que vol dir “integrar-se” en ments multicultis, perquè mireu que és una idea del tot incoherent, acceptar la multicultarilitat i demanar la integració dins d’una societat que té com a base tot el contrari de la teva cultura...), doncs res, al final van deixar a les famílies en el nou solar amb jardinet, electricitat i aigua (tot de franc, of course o by te puta patischa en caló), i la jaia pelant patates mentre l’home mirava la televisió amb l’aire a tot drap, i això si, no van tenir els sants valents collons de dir: “Ya me dirá si esta es forma de vivir...”, perquè en això haguéssim estat d’acord, aquesta no és forma de viure, la forma de viure entre altres és la dels pobres desgraciats que es lleven cada matí per currar i putejar-se i pagar (si poden) tot allò que a altres se’ls hi dóna de franc, ara bé, si tots els multicultis integristes... integristes???, ainsss perdoneu, “integradors”, del país decidissin donar les seves segones residències a angelets com aquests segurament el problema ja no ho seria, però és clar, davant això la resposta fàcil és “No, no ho podem fer perquè seria un acte paternalista i el problema és de l’estat i ell l’ha de resoldre...”, però a veure, vulgueu o no, no sou vosaltres l’estat? pandilla d’imbècils integrals... i davant totes aquestes reflexions la imatge de la jaia i el no tan jaio feliços i mirant la tele (i no passant calor) tot pensant “Estan beneits aquests paios...” tot imitant a l’Obelix de qui en tenia una retirada de papada a tira elàstica dels calçotets Kevin Mangao...