La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 24 de setembre del 2010

entrada 622-2 (any 2)

Estava pensant amb el tipus amb qui havia fet el cafè avui i m'ha vingut una frase que em van dir fa temps “Die Gesundheit ist nicht alles – Aber ohne sie ist alles – nichts”, li estava donat voltes quan m'han trucat “Has de venir!, ja han arribat!” i després un silenci, sé per experiència que quan certes persones diuen quelcom d'altres de més o menys grat compleixen, així que excusant-me he sortit de la feina, un cop dalt del cotxe algú m'ha donat la benvinguda, i jo em pregunto com pot ser que punxin segons que, sort que al poc la música ha canviat i s'ha fet més potable, la persona que m'ha trucat viu a les afores de la ciutat, va heretar una borda i en lloc de veure-hi promocions immobiliàries va veure la suor i l'esforç dels seus ancestres, així que ara per si sola forma quasi bé que un pulmó verd on és, hi estava pensant quan un grupet de jovenetes han saltat a la carretera sense encomanar-se a ningú, he pitjat el pedal del fre tot mirant-les, una d'elles ha fet una ganyota divertint a la resta, sort que el Cee Lo Green deia el que jo estava pensant, sense més complicacions he arribat a la borda del personatge qui ja m'esperava a la porta “Passa, passa, ja els tinc!”, just darrera seu han aparegut dos caparrons que m'han mirat encuriosits, no he pogut més que reconèixer que és un tipus certament afortunat, els dos exemplars de Beauceron fent justícia a la seva raça han vingut a olorar-me... “Ja tens clar com els hi diràs?”, ell ha somrigut “Si!”, aquest va ser un tema de discussió ja que ell no tenia massa clar com els hi podia ficar, inicialment els hi volia dir Escila i Caribdis, després es va decantar per Castor i Pollux, aquí va ser on jo li vaig recomanar Mae i Tao o Ying i Yang, al que ell va respondre que els noms feng-shui me'ls podia fotre per allí, i que quan fossin més grans els hi explicaria i que aleshores ja em podia preparar... he escoltat el darrer dels M Clan sortint de casa seva i veient la figura d'una de les assistentes, de fet amb elles no havia tingut masses problemes, dos noies de servei filipines (pilipines segons elles) que davant els seus noms certament impronunciables va decidir per anomenar A i B, força senzill i pràctic i elles mentre cobrin contentes que estan, “I al final com els hi diràs?”, ell que ha tornat a somriure “Doncs, Juantxi i Choni...”, no m'he pogut estar de riure i així ha passat el final del matí entre juguesques amb els quissos i parlant de negocis, al final quan he sortit de la seva borda la Macy Gray intentava alegrar el que quedava del dia, i just al final de la seva cançó l'he vista, ella s'ha girat només un instant i m'ha mirat girant ràpidament la mirada, per qualsevol altre una mirada ràpida, però jo he vist que ha estat un xic més que una senzilla mirada, i més quan he cregut reconèixer a aquella persona, finalment el Seal amb la Buika ha posat la banda sonora al seu pas per davant del meu cotxe...

3 comentaris:

m. ha dit...

"Tu capacidad de observación sigue intacta" :)


T'has plantejat mai fer la B.S.O. d'un dia?

m. ha dit...

Oh, i ara que hi caic! A i B és pràctic...però X i Y, o P i Q, donarien molt més joc :P

Molon labe ha dit...

Estimada M (vaja, com la cançó dels Piratas), ja he fet algunes BSO ainsss com es nota que no em segueix ;), miri possiblement si que li hagués donat més joc, però ell volia anar a lo pràctic i deixar els jocs en més que no pas dos lletres...