entrada 625 (any 2)

Em fa gràcia la facilitat amb la que la gent perd o vol perdre la memòria, aquest cap de setmana hi havia carreres de cotxes i li han preguntat a qui finalment va guanyar si el circuit li portava mals records, i el tipus amb el seu millor somriure va i diu: “Mals records?, però si jo hi vaig guanyar aquí!”, clar que el tipus s'havia descuidat de dir que va guanyar gràcies a que el seu company d'escuderia va estavellar el cotxe en una corba de forma que la sortida del safety car el va fer guanyar, si ens ho mirem tècnicament va guanyar ara bé... tan com per estar orgullós ja és un xic massa, i el divertit del tema és que els locutors nacionals recordaven la ignomínia que havia estat el fals accident d'un i com no en tenia cap culpa l'altre per haver guanyat d'aquella manera... que voleu que us digui, qui no vol veure les coses com són no té més que veure-les com vol i tan feliç, pelillus a la mar com diuen; ahir per la nit estava escoltant un paio que parlava sobre la crisi que se'ns ve damunt (atenció que aquest creu com jo, que el que hem tingut fins ara no ha estat més que un cop i amagat del que vindrà), i el tipus deia sense que li tremolés la veu: “D'aquí a uns anys només els mega cracs, i ull que ja no parlo dels cracs sinó dels mega cracs tindran una feina digna i que els hi permeti prosperar, i em temo que ni tan sols tots ells la podran tenir, la resta mal viurà treballant dia si dia no, i amb un subsidi de l'estat en forma de renda vital que els hi permeti de viure de la forma més digna que els hi sigui possible...”, bé, també deia forces més coses de les que no hi estava tan d'acord, però en aquesta darrera força que si, de fet ja fa temps que el senyor Peters ho deia: “O et fas imprescindible, o senzillament ets prescindible...”, avui estava a la feina i mentre estàvem tancant un tema força interessant i important (crec que alguns dels presents haguessin tingut de pagar en lloc de cobrar pel que han aprés), doncs bé, cap al final la feina s'ha allargat (fet força normal) i una de les tipes després de tenir no sé quants orgasmes a base de la vibració del mòbil (això o que algú la trucava insistentment), ha dit: “Si em perdoneu, però m'esperen abaix que tenim de portar el nen al metge...”, òbviament no som ningú per dir-li que no a una mare desesperada per un granet, unes dècimes, uns plors, unes cagarrines o qualsevol altre merda derivada d'un gremlin qualsevol, així que li hem dit que fes i que cap problema, al sortir un dels caps m'ha mirat i pitjant l'intercomunicador li ha dit a la secretària: “Si us plau, treu a la senyoreta XYZ de les properes reunions que tenim previstes...”, després ens ha mirat i amb un somriure ha dit: “Perquè després diguin que no ajudem a conciliar la vida laboral i familiar, qui som per posar-nos entre una mare i el seu fill...”, tots han somrigut, sobretot aquells que han vist una adversària menys i una major oportunitat pel bonus de cap d'any...