entrada 619 (any 2)

Ahir per la nit vaig sortir, era tard i hi havia poc personal pels llocs, abans sortien aquells que no havien de matinar, aquells que feien amb la seva vida allò que més els interessava, odiats i admirats per parts iguals, cadells dels capitalisme que havia fet rics als seus ancestres, avui en dia l’atur i la crisi podria canviar aquesta situació, però per alguna estranya sort aquests no tenen la capacitat per sortir i fer valdre el seu capital, el que fa que amb la pèrdua dels primers els locals plorin la poca gent que hi va entre setmana, i pels que hi van... fa eons que no trobo res d’interessant tret dels que venen amb mi, em paro, escolto, miro, intento entendre i no puc més que apurar la copa tot pensant que el circ ha arribat a la ciutat i que han decidit seguir-me als llocs on vaig (és una expressió, de fet tinc una admiració ancestral per la gent del circ que no dels fenòmens que hi viuen del mateix...), converses buides i sense sentit, suposo que el resultat natural de caps buits i sense idees a expressar, em pregunto en quin moment els humans van decidir que ser una pandilla d’imbècils els feia més ignorants però més feliços, segueixo els temes de conversa i no puc més que maleir en Maslow, per molt fashiondelamuerte o kools (hipercool pels amics) que uns vulguin aparentar les seves converses no s’allunyen de les que tindrien gossos i gats si parlessin o fins i tot els llimacs, converses sobre les necessitats fisiològiques (fa gràcia com algunes tipes volen follar però a més que les valorin com a persones...), converses sobre dubtes amb la parella (fa gràcia com després de descobrir que us ha estat infidel encara dieu: “Però diu que m’estima!”), si ja ho diuen que no hi ha més enganyat que aquell que es vol deixar enganyar, converses sobre si un o una és més que els altres que si es relaciona amb no sé qui, que si fa no sé que... després un intent estúpid de vendre tot el que s’ha aconseguit arrufant sempre el gest per donar impressió que no ha estat fàcil (no es valora obtenir res fàcilment, tot ha d’haver costat mooooolt per tenir encara més valor, tot i que ho voleu aconseguir tot fàcilment, aplicant la màxima de “Obtenir-ho fàcil, dir que ha estat difícil”, fa gràcia que així vulgueu enganyar als altres i no caigueu en vosaltres mateixos), i finalment ningú diu sentir-se autorealitzat... mirant per la barra vaig descobrir el grupet de maques somrient i fent el que saben fer, em fa gràcia, són maques i poc més, així que només cal aprofitar el que ofereixen, però follar sense poder ni intercanviar una paraula que et faci sortir el comentari àcid i ho trenqui tot és complicat, un xic més enllà les enganyades de la vida tot creient que pel fet de sortir i exhibir-se recuperaran el temps perdut, i entre aquestes grups de voltors o llops que oloren l’ambient forçant somriure i agafant la millor pose per veure si alguna compra el producte, vaig apurar la copa mirant el panorama, patètic, senzillament patètic, generacions d’humans per acabar en això... i a casa falses parelles creient falses relacions i vivint falses vides tot creient en les mentides de la societat (gràcies Ezra)...