entrada 616 (any 2)

Ahir vaig rebre una postal (física), sembla estrany que en aquesta era digital encara hi ha persones que perdin l’estona escollint una fotografia i escrivint-hi algun missatge que no per curt és menys agraït, i encara després perden el temps de posar-hi un segell i enviar-la, en Rodri és un bon jan (bé, suposo que segons per qui, com tothom...), hem coincidit en diverses feines i he de reconèixer que ell sempre ha tingut un xic més d’encert que jo en la finalització de les mateixes, ja fa uns anys que es va retirar al poble dels seus avis recuperant la casa dels seus ancestres, casa que els avis van tenir de deixar quan va esclatar la guerra civil, així que després d’una transacció que ell sempre diu que va ser econòmica “El passat d’un no té preu” segons ell, va recuperar la casa, i després d’algunes obres va decidir retirar-s’hi, ara es dedica a passejar, intentar fer alguna rima i sobretot a la seva afició principal que no és altra que la botànica, de fet té tot un jardinet dividit en zones: de flors, un petit hort i una zona d’herbes on en cultiva de medicinals que després de tractar-les ofereix a la gent del poble quan aquesta el visita amb algun malestar, com ell diu “No hi ha com ajudar a la gent i alliberar-los del que els molesta o fa mal perquè et valorin”, així que mentre li donava tombs a la postal la meva ment va anar força lluny tan espaial com temporalment... i davant el record em va venir un somriure... NOTA DE QUI ESCRIU (O HO INTENTA): aquest post no és per persones sensibles o a qui una descripció de la realitat pugui ferir la sensibilitat, els records escrits a continuació poden molestar, deixar mal cos o directament ferir a la gent hiper sensible que navega per la blogosfera, així que us demano que us ho penseu abans de seguir... i per continuar TOT EL QUE ES DESCRIU A CONTINUACIÓ ÉS FALS, ÉS A DIR MAI HA PASSAT (de fet qualsevol que ho llegeixi arribarà a la conclusió que no és més que el relat d’una ment malaltissa i que coses així mai passen...), finalment: ELS MENORS D’EDAT NO HAURIEN DE LLEGIR EL QUE SEGUEIX, (de fet) NI EL QUE PRECEDEIX NI EL QUE PROSEGUEIX (aquest blog no és una bona influència), bé avisats segueixo recordant (un suposat record)... havia fet una feina per algú que pagava força bé i ja estava de tornada, tot esperant el vol per tornar a la civilització quan em van comentar que el bo del Rodri també hi era per allí, així que després de localitzar-lo vaig dirigir-me cap a l’edifici on es trobava després dels sempre pesats controls em van obrir una porta i el vaig veure, estava en una sala força gran, ell i davant seu un individu “No cal que t’aixequis” li vaig dir a l’individu fent un acudit dolent amb el fet que estava lligat a la cadira, en Rodri es va girar al escoltar la meva veu... “Vaja, ja vec que ens han reunit a tots, et presento al Sr. A, i saps tenim un petit problema el Sr. A té alguns coneixements que algú considera que seria productiu que compartís amb la resta dels mortals, i com et pots imaginar (sinó ja em diràs el motiu d’aquesta posada en escena), ell per algun obscur motiu es nega a compartir-los...”, em vaig acostar al enigmàtic Sr. A qui va aixecar el cap fent evident els signes de tortura i qui es va centrar per escupir-me, em vaig apartar evitant el projectil girant-me cap al Rodri “Ara es suposa que ple d’ira li hauria de pegar?”, el Rodri va arronsar les espatlles, “Saps, la gent es divideix entre aquella que és fidel a les seves idees i la que és fidel a si mateixa, aquests darrers són bona gent, de fet només cal pactar el cost de l’intercanvi i acostumen a servir tan a amics com a enemics, en canvi els primers... els primers es creuen tocats per la gràcia divina i que tot el que pateixen en aquest mon és garantia d’una existència millor un cop ens deixin...”, es va acostar a l’individu que tenia allí assegut i li va etzibar un cop, era conscient que no aconseguiria res i només ho va fer a títol d’exemple, l’individu després d’encaixar el cop va aixecar el cap i va escupir un xic de sang “Veus, no en traurem res de res...”, coneixia al Rodri i sabia que allò només era un xic d’esperança que dipositava en aquell qui tenia davant seu, es va acostar a una taula on hi havia objectes diversos forces dels quals vaig identificar i forces altres que deixaven veure unes taques que m’eren força familiars, la sang sempre és sang, definitivament el tipus allí present havia dat pel cul a tots els que havien passat abans que el Rodri, i suposo que per això l’havien cridat, el Rodri va agafar un telèfon i després de marcar va esperar la resposta, només va fer dues preguntes “És necessari?, temps?”, va tallar la comunicació girant-se amb un somriure “Piano ma non troppo...”, de fet per a ell allò no deixava de ser una composició musical, una peça que necessitava de força per sonar tal com ho havia de fer, qualsevol gest o actitud inadequada portaria a una cacofonia i fracàs del procés, es va acostar a l’individu “Tens una darrera oportunitat, si no l’aprofites et puc assegurar que ho lamentaràs...”, el Rodri és força directe i no parla per parlar, segurament l’individu hagués fet bé en pensar-s’ho abans de dibuixar un semi riure “Puc aguantar el que t’imaginis per a mi, això que veus no és més que un cos, un recipient del que soc, i quin problema hi ha si el recipient es trenca?, l’important està dins...”, el Rodri se’l va mirar amb un somriure “Vec que ens divertirem... i com això va per llarg potser que ens posem tots còmodes...”, el Rodri es va acostar tallant les cordes que el tenien immobilitzat, “Tindrem força temps per estar junts i no voldria que estiguessis incòmode...” el tipus el va mirar avaluant la seva situació i intentant veure on estava la trampa, “Podem parlar?” em va dir el Rodri sortint de la sala i deixant al Sr. A amb un vigilant un cop fora va seguir “Ja sé que tenies previst deixar-ho, però em podries fer un darrer favor?”, tenia clar que anar-lo a veure no havia estat la millor pensada, però... l’endemà van servir el menjar al Sr. A en una taula amb tota la parafernàlia, el plat consistia en un estofat, ell el va mirar desconfiat fins que el Rodri amb un somriure en va agafar un altre i se’n va posar una mica “Si tu no en vols no deixarem que es refredi...”, va posar-se el primer tros de carn a la boca “Mira que tu t’ho perds...” el Sr. A finalment va començar a menjar cada cop més àvidament, un cop va haver acabat el Rodri es va aixecar “Estava bo, oi? Doncs ara ve el segon plat...” es va obrir la porta i va entrar un soldat amb un safata tapada, la van deixar sobre la taula, el Rodri va somriure, “Bé, més que el segon plat és el que no hem sabut cuinar, igual tu en tens alguna idea... t’agrada la cuina oi?” va aixecar la tapa i davant del Sr. A va aparèixer un cap que ell coneixia força bé, tenia al seu cosí mirant-lo amb la vista perduda, va ser aleshores quan es va fixar en una petita brillantor en el seu plat i no va poder estar de vomitar al veure una de les arracades que el seu cosí acostumava a portar “Vec que tens l’estómac delicat...” va dir en Rodri, “I pots jurar que si, que el que has menjat era una bona part del teu cosí.. saps, possiblement tinguis un secret en el teu cap, però no ets un desconegut, creus que ens ha costat arribar on vius?, ara ja pots imaginar com segueix la història...”, el Rodri va sortir deixant al Sr. A amb la nova companyia “Deixeu-los sols, segur que tenen molt de que parlar” va dir al vigilant, al dia següent el Sr. A va mirar amb odi al Rodri, qui va somriure “Va, va, ja saps com va això... tu calles i jo t’he de fer parlar, no te m’enfadaràs ara? Mira per tal de divertir-te t’he preparat una sessió de cinema va dir traient de darrera seu un paquet de crispetes...” va fer un gest i es va posar darrera al Sr. A “Segur que t’agrada, és una peli d’acció on guanyen els bons al final...”, la imatge es va projectar sobre una de les parets, era tot fosc però una llum va ser suficient perquè el Sr. A identifiqués el seu poble, la següent imatge era de una casa que ell coneixia molt bé, va intentar moure’s però no el van deixar fer-ho “Gaudeix de la pel•lícula home” li va dir el Rodri, ara podia veure com uns homes es movien per aquella casa, anaven pujant unes escales va cridar intentant avisar a qui sabia que hi havia allí dins, la porta es va obrir i davant seu va veure un llit on hi havia tres petits cossos va intentar aguantar-se però va saltar al veure com els homes que hi havien entrat agafaven uns coixins i els posaven sobra la cara dels nens allí presents, va cridar immobilitzat veient com els cossos s’agitaven per quedar immòbils “No em diguis que no és realista...” va dir el Rodri, ara els soldats havien entrant en una altra habitació va observar molt de moviment, va poder veure com disparaven contra el seu cunyat i agafaven a la seva germana “Espero que ja no estem en horari infantil” li va dir el Rodri, la càmera va quedar damunt una taula i ell va veure com un soldat rere l’altre anaven violant a la seva germana, aquesta mirava la càmera plorant i cridant, va poder escoltar entre les seves paraules una pregunta “Perquè?”, després que el darrer soldat l’hagués violada va veure com un dels presents li aixecava el cap pel cabells i amb un gest li tallava el coll, va saltar amb totes les seves forces però li van impedir el moviment, el van obligar a veure com la seva germana es dessagnava davant d’ell “Saps?” li va dir el Rodri “Tu igual tens el cel guanyat, però i ella?, jo no ho tinc massa clar, morir d’aquella manera i a saber on acabarà el seu cos..., els teus amics i el teu Deu deuen estar contents amb el teu patiment, el teu i el dels que estan al teu voltant...” el Rodri va sortir, durant tota la nit la cinta es va projectar una i una i una i una altra vegada... al dia següent la mirada d’odi del Sr. A vers al Rodri era senzillament brutal, aquest va entrar acompanyat d’altres homes que van col•locar un artefacte davant la seva cadira... “Va, no em miris així... diuen que el temps tot ho cura i al final igual serem amics i tot... avui t’he preparat quelcom que segur que t’agradarà...” va fer un gest i es va obrir una porta d’on va sortir una figura femenina encaputxada, el Rodri es va acostar deslliurant la figura, aquesta li va costar acostumar-se a la llum però un cop fet va descobrir la figura del seu marit allí asseguda va començar a cridar entre plors “Ahhh, l’amor...” va dir en Rodri “Però saps Sr. A, temps no és el que tenim i suposo que seguiràs en silenci...” en Rodri va veure un lleuger moviment en els seus llavis, lleuger, molt lleuger, les creences havien pogut de nou més que el senzill sentit comú... va fer un altre gest i van lligar la dona davant del Sr. A qui va descobrir aterrit que l’objecte davant seu no era més que un poltre, la dona va quedar mirant-lo lligada de mans i cames, en Rodri va seguir “Saps, com que les relacions sexuals entre presos no estan massa ben vistes he pensat que igual això et serveix...” es va acostar al cos d’ella, li va pujar el vestit i amb un ganivet li va tallar la roba interior, el Sr. A no semblava gaudir massa amb tot en Rodri va fer un gest i la porta es va obrir, va entrar un soldat amb un dels gossos que utilitzaven per les guàrdies “Saps, diuen que el gos és el millor amic de l’home, i jo crec que de les dones i en especial les que tenen els marits en missions com la teva... però no pateixis ho he preparat perquè et deixin el cony intacte, total no voldríem que tingués fills de gossa, no? Ai, un acudit dolent ho sento, espero que hagis practicat el sexe anal amb ella, bé sinó sempre hi ha una primera vegada...” va observar la cara aterrida d’ella quan el gos se li va acostar, el van deixar darrera d’ella i amb un gest l’animal que ja estava excitat la va muntar, no va saber el temps que va passar però se li va fer etern tenir a la seva estimada allí davant cridant i veient la figura del gos com a cada cop la feia cridar un cop l’animal va acabar va quedar enganxat a ella una estona, ell va veure un fil de sang que queia al terra entre les seves cames... “No em diràs, que no ha estat... bestial?” va dir en Rodri, un cop el gos es va alliberar es va acostar al Rodri... “Saps, crec que aquest animaló igual té gana, vols que ho provem?” ell va intentar dir alguna cosa però un sol gest del seu torturador va fer que el gos saltés al coll de la dona matant-la, la brutalitat va fer que fins i tot ell quedés tacat de sang, l’animal va fer justícia a la seva naturalesa els crits de la seva estimada es van apagar però no així la brutalitat de l’animal, en Rodri se li va acostar “Pensa, quanta gent més et queda, pensa si val la pena, pensa si per molt que m’odiïs, aquest odi justifica el que has i el que veuràs..., tu mateix...”, l’endemà el Sr. A, va tremolar cada cop que la porta s’obria i es tancava però no va passar res, com si tot allò no hagués sigut més que un mal son, i igual així havia estat, però al final del segon dia quan es començava a relaxar es va tornar a obrir la porta “Hola” va dir jovialment el seu torturador, “Després de tantes emocions i davant el que ens queda em vaig prendre la llibertat de deixar-te descansar un xic” va dir, “Saps he pensat que igual podríem anar a un parc d’atraccions, però ens falta el més important... un nen, no? O en el seu defectes una nena...” els ulls li van brillar i el Sr. A va tancar els seus no volent veure el que imaginava, la porta es va obrir de nou entrant una nena que després de veure el seu pare va anar corrents cap a ell, el Rodri la va interceptar “Va, ja fareu el numeret després... bé, si hi ha un després...” va dir mirant al Sr. A “Saps, sempre m’he preguntat si la longitud dels intestins en un adult és igual a la d’un nen, ja veus un s’aixeca al matí i li venen aquestes coses al cap...”, va somriure acostant-se a la nena, i aleshores en el clímax de la peça en el clímax d’aquella partitura el Sr. A va obrir la boca, “Està bé, si us plau prou li diré el que vol saber però no li faci mal...” va deixar anar l’aire i va seguir “Si em promet que no li farà res li diré tot el que vol saber però pari amb això...”, en Rodri va somriure seient davant d’ell i amb la nena a la falda “Tu mateix”, el Sr. A va donar uns noms i unes ciutats que el Rodri va retransmetre, passada una estona que pel Sr. A va ser eterna va sonar un aparell el Rodri el va agafar, “Si, segur?, moltes gràcies que ja se’ns feia tard per anar al parc d’atraccions...”, va penjar amb un somriure “Veus no ha estat difícil” li va dir va ordenar que alliberessin al Sr. A qui es va abraçar amb la seva filla, la tenia abraçada quan va escoltar un soroll sec i va veure com el coll de la nena agafava un inclinació antinatural, la va deixar veient com el cos queia a terra es va aixecar saltant contra el Rodri qui amb un cop el va tirar a terra “Ja et vaig dir que ho lamentaries, i saps ara ja no tens res que ens serveixi, bé, tens el teu cos i el teu dolor que et prometo gaudirem els dos fins el final...”, va sortir de la sala, jo l’estava esperant allí “Et fas vell...” li vaig dir amb un somriure “Necessito una copa” em respondre, mentre bevíem em va preguntar “Quanta gent em salvat? Centenars de milers? Milions?, que hagués passat si les bombes haguessin esclatat?, i al final em pregunto quina relació d’intercanvi hi ha entre la vida d’ells i les nostres, quantes vides d’ells justifiquen una vida nostra?”, vaig somriure aixecant la copa, i amb el mateix somriure vaig tornar a la realitat, per a molts uns monstre i per a molts altres un heroi que va evitar el que molt possiblement hagués estat la major mortaldat de civils... i recordeu, això mai ha passat ni mai ha existit a qui digui el contrari li enviaré al bo del Rodri... (és broma)