entrada 610-2 (any 2)

En dies com aquests és quan els historiadors fan el seu agost, quan demostren la seva sapiència i poca paciència corregint al personal i dient que la gent es deixa enganyar i es guia per un fals romanticisme, i que les coses no són com la gent es creu, perquè només ells (o ells) tenen la veritat universal, avui fent el cafè i tot inflat un (professor d’història) deia que la guerra que venia al cas només tenia un rerafons econòmic i que així s’havia de veure (m’ha fet recordar alguns blogs que he llegit), no he pogut més que mirar-lo i preguntar si coneixia cap guerra que no tingués un rerafons econòmic, una part força important de la mateixa destinada a espoliar a uns i fer més rics a altres, encara recordo les paraules d’un conegut que em deia: “Ofereix justícia i et seguiran una pandilla d’idealistes bojos, ofereix riqueses i poder i et seguiran exercits disposats a tot…”, i si ho dubteu us repto a que em digueu una sola guerra que no tingui aquestes temàtiques de fons… el bo de ser un vampir (entre altres coses), és que un ha viscut la història en primera persona, i ha vist com moltes vegades les generacions posteriors han cregut el que les anteriors els hi han deixat escrit sense justificar-ho massa, i si mai algú demostra que les coses no eren com es pensaven tothom ho nega, perquè òbviament ningú és tan estúpid com per dir que s’havia equivocat, recordo no fa massa que davant el descobriment d’un fòssil que no s’havia observat mai encara els científics van arribar a la conclusió que aquell ser tenia una deformació mai vista i no van trigar a donar explicacions teòriques i convincents d’aquest fet, alguns anys després es va trobar un jaciment de fòssils semblants i es va observar com aquella deformació no hi era, es va concloure que el primer tenia una malformació i que realment els animals eren com els del segon jaciment, vosaltres heu escoltat cap rectificació?, jo tampoc… és més, els del segon jaciment van intentar justificar l’errada dels del primer, perquè ja sé sap que avui pixaràs als peus de l’altre i demà ho farà ell, i a ningú li agrada deixar en ridícul a aquell que t’hi deixarà a tu… un conegut em deia: “No et fiïs massa d’aquells que diuen conèixer el que va passar pel senzill fet d’haver-ho llegit, i que no han pensat en cap moment que allò que llegien molt possiblement no era el que havia passat, perquè el fàcil és memoritzar i el difícil és raonar…”, bé, de fet a tot historiador li hauria d’arribar el seu Will Hunting (parafrasejant la famosa dita)