entrada 609 (any 2)

Fa segles uns pintors van decidir donar un toc grisós a les ales dels àngels que pintaven en els seus quadres, va ser un toc discret i que va passar per alt a la majoria de qui veien els quadres, però que indicava un canvi de tendència, amb el temps aquestos mateixos pintors es van tornar cada cop més atrevits fins pintar les ales amb tocs foscos i ocres, davant allò l’església va decidir dir-hi la seva (com no), cridant a bona part d’aquests pintors i preguntant el motiu de la nova coloració de les ales... la resposta va ser senzilla, bé, va ser brutalment planera (que acostumen a ser les més devastadores), segons ells només Deu podia tenir el do de gaudir d’un blanc immaculat, els àngels i en funció del seu ordre jeràrquic podrien tenir les ales més o menys blanques per com a molt es quedarien en un blanc trencat (sempre em fa somriure aquesta tipologia d’escala cromàtica... blanc trencat...), òbviament l’església no va acabar d’empassar-se l’am i va actuar com acostuma, va cremar els pintors per heretges i va requisar tots el quadres, es diu que mentre portaven a la foguera al mestre dels pintors un sacerdot li va dir “No estigueu trist, avui és el vostre dia de sort, podreu veure en primera persona si la vostra teoria és certa o no...”; si de fet, quan l’església vol ser generosa no la guanya ningú..., el divertit del tema és que encara en queden alguns d’aquells quadres prohibits i maleïts, com sempre es va intentar evitar que la gent veiés quelcom que van intentar que només poguessin veure ells, i al final els objectes van sobreviure a les persones, conec una persona que en té un, bé en té alguns però un exposat de forma òbvia i insultant per bona part dels observadors un xic entesos en el tema, ningú diu res tot i saber que allò que veuen no existeix o no hauria d’existir, i sempre que em sorprèn mirant-lo em diu el mateix “Mira, em va costar però al final vaig descobrir que un dels àngels més immaculats és el mateix que un dels que té les ales més fosques...” em va dir assenyalant dos quadres “I en canvi es veuen tan diferents, no em negaràs que el negre cau molt millor...”, no li vaig poder negar aquella afirmació de rebot d’aquell fet i després de molts segles algú va crear una divisió dels mags entre: blancs, grisos i negres, suposo que sense saber (o si), que el que estava fent era senzillament agafar el relleu d’altres... aquesta mateixa persona que té els quadres té una de les millors biblioteques de les que he pogut gaudir en la meva existència, fins i tot té exemplars d’aquells llibres que mai han existit i que en canvi tothom creu que algun cop s’han escrit, ahir mentre gaudíem d’una vetllada tranquil•la em va dir “Saps vampir, els llibres no són el perill, el perill són les persones que es qüestionen les coses un cop els han llegit, la gran estratègia del poder ha fet que hi hagi tants llibres que sigui impossible saber quins cal llegir i quins no... si vols destruir el seu poder no s’han de perseguir o cremar, si ho fas pots tenir per segur que quedaran només aquells que la gent consideri més importants i alhora els més perillosos, el que has de fer és crear tants llibres inútils com puguis i barrejar-los entre els altres, d’aquesta manera un home en tota una vida només podrà tenir la sort (o desgràcia) de trobar un o dos llibres realment interessants...”, suposo que amb els blogs passa el mateix...