entrada 606 (que no 666) (any 2)

Avui estava tafanejant alguns dels blogs que segueixo i m’he trobat en un on hi havia una cançó que ja fa temps que vaig incorporar a la meva llista de peces imprescindibles, i el bo del tema és que la lletra m’ha portat del passat al present per tornar-me al passat, i és que només aquells que tenen molt de valor o són uns ingenus s’atreveixen a pensar en el futur...

I hurt myself today,
to see if i still feel,
i focus on the pain,
the only thing thats real,

The needle tears a hole,
the old familiar sting,
try to kill it all away,
but i remember everything,
(chorus)
what have i become,
my sweetest friend,
everyone i know,
goes away in the end,

And you could have it all,
my empire of dirt,
i will let you down,
i will make you hurt,

I wear this crown of thorns,
upon my liars chair,
full of broken thoughts,
i cannot repair,

Beneath the stains of time,
the feelings dissapear,
you are someone else,
i am still right here,

What have i become,
my sweetest friend,
everyone i know,
goes away in the end,

And you could have it all,
my empire of dirt,
i will let you down,
i will make you hurt,

If i could start again,
a million miles away,
i will keep myself,
i would find a way

Us deixo un altre link amb una versió més moderna feta per NIN, i per cert només els seguidors d’una de les sèries bàsiques per entendre el Manga somriuran davant les imatges, així que la resta només gaudiu de la música...

I arrel del tema de la cançó no m’he pogut d’estar de recordar a un personatge que vaig conèixer fa ja uns anys, els tipus era un compositor que havia anat de menys a més, d’una carrera prometedora i poc més a una carrera brillant, un dia fent una copa li vaig preguntar el motiu del seu gir en les seves composicions, el motiu de la seva catarsi personal, ell em va mirar i apurant la copa em va dir: “Mira, vaig descobrir que tothom volia escriure una altra novena simfonia, que tothom volia ser com ell, tothom volia ser un putu geni senzillament copiant als genis coneguts, i una nit vaig descobrir que per molt que ho intentés jo mai seria com ell i que malauradament la novena ja estava escrita (i que jo per molt que ho hagués intentat mai l’hagués pogut escriure), així que podia intentar escriure una còpia barata d’aquella peça o fer-ne alguna com jo sé fer... saps a la gent li és més fàcil copiar al genis que no pas ser ells mateixos, porta menys feina i a més el resultat està garantit i acceptat, però obliden que en molts casos aquests genis que copien en el seu moment van decidir no copiar i senzillament van gosar fer allò que els hi sortia i que tenien clar que sabien fer, perquè en el fons es tracta d’això, de veure el que sabem fer i potenciar-ho al màxim, al final podrà agradar o no, però almenys tindrem clar que és el millor que podem fer...”, les seves peces encara s’interpreten avui en dia i es prenen com a referent de canvis en el mon musical, suposo que ell se’n deu riure força ara a la tomba veient com se l’elogia per haver fet allò que senzillament sabia fer, i com riu encara més al veure la pandilla d’inútils que l’intenten copiar tot considerant que les seves paraules no eren més que mentides d’un personatge amb altes dosis d’egocentrisme...