La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
divendres, 19 de desembre del 2008
entrada 36
dijous, 18 de desembre del 2008
entrada 35 (a compte de les que no he escrit)
Mais que diable allait-il faire en cette galère ? ...
Philosophe, physicien,
Rimeur, bretteur, musicien,
Et voyageur aérien,
Grand risposteur du tac au tac,
Amant aussi -– pas pour son bien ! --
Ci-gît Hercule-Savinien
De Cyrano de Bergerac
Qui fut tout, et qui ne fut rien.
entrada 34
dimarts, 16 de desembre del 2008
entrada 33
Como un guerrero tengo el viento a favor;
tengo una espada bruñida de sangre y sudor;
tengo dos tibias cruzadas sobre un trapo negro.
Ataque o me repliegue siempre tiro de hierro.
Pero tú llegas como un alud, como tromba
que amenaza con anularme por siempre jamás.
De caballero mi código es el honor
y mi palabra vale lo que valgo yo.
Mi escudo de armas dibuja perro sin raza,
olivo moro y arreos de caza.
Pero tú llegas como un fogonazo y proclamas
ser el trueno que mata y ante el que hay que sucumbir.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Y he pensado en volver a campo abierto,
en solitario, a pecho descubierto
y evadir la emboscada
que significa tu mirada;
el alma en las pupilas
y que todo me dé risa.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.
Faanys molts anys va conèixer humans que valien molt la pena, vaig conèixer en Lanzarote del Lago i abans vaig conèixer el seu pare en Ban de Benwick, i molt abans en Sturm Brightblade qui em va ensenyar la veritat de l'expressió: est sularus oth mithas, frase que de tan en tan encara faig meva.... Temps passats on despertar-se cada dia, tenia més interès que no pas el simple fet d'alimentar-se.... dies on hi havia actes que justificaven l'existència humana...
dilluns, 15 de desembre del 2008
entrada 32
dissabte, 13 de desembre del 2008
entrada 31
divendres, 12 de desembre del 2008
entrada 30
dijous, 11 de desembre del 2008
entrada 29
Y tal vez cuando hables con ese te mire a los ojos
Y te diga que todo va bien, que cuando vamos a empezar a beber
Y tal vez cuando ella te mire a los ojos
Y te diga ni to ke sai kamin komon llaman a esa canción
dimecres, 10 de desembre del 2008
entrada 28
divendres, 5 de desembre del 2008
entrada 27
Amor mío, has de saber
que uno tiene el alma negra
de respirar el humo de los bares
en los que tú nunca has de beber.
Allí perseguí a mujeres ajenas,
que lloraron conmigo o por mí,
que me llevaron a sus casas
para dejarme morir.
Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?
¿Cómo salvarme?
Amor mío, allí olvidé
que soy tuyo, que se hace de día también,
que afuera me estarían esperando,
y dónde diablos aparqué.
Te vi pasar y blasfemar,
y me escondí entre los portales
para evitar que te cortaras
con mi fracaso de cristales.
dijous, 4 de desembre del 2008
entrada 26
dimecres, 3 de desembre del 2008
entrada 25
dimarts, 2 de desembre del 2008
entrada 24
Un kōan (公案; Japonés: kōan, Chino: gōng-àn) es, en la tradición zen, un problema que el maestro plantea al novicio para comprobar sus progresos. Muchas veces el koan parece un problema absurdo, ilógico o banal. Para resolverlo el novicio debe desligarse del pensamiento racional y aumentar su nivel de conciencia para adivinar lo que en realidad le está preguntando el maestro, que trasciende al sentido literal de las palabras.
Quizá el koan más famoso es aquel en el que el maestro da un aplauso y dice: "Este el sonido de dos manos, ¿cuál es el sonido de una sola mano?" (según tradición oral atribuida a Hakuin Ekaku, 1686-1769, considerado el recuperador de la tradición de los koan en Japón). Este koan también es famoso en la cultura occidental por habérsele dado un buen número de respuestas espurias o incorrectas tales como: chasquear los dedos, el silencio de mover una mano en el aire, darle una bofetada al profesor, poner la mano debajo del sobaco para hacer ruidos ofensivos, etc.
De fet hi ha una forta costum de deixar anar una bajanada sense sentit i riure una estona de com un pobre infeliç intenta trobar sentit a les paraules, quan aquestes no en tenen per se. De fet, no assa allunyat del que fan alguns polítics ara que hi penso...
Bé, suposo que el vellet s'ho prendre seriosament, i em va observar millor i no poder més que exclamar "Kuang-shi", us he de dir que odio aquesta paraula, els xinesos tenen una imatge dels vampirs un xic allunyada de la realitat... però no tornaria a portar-li la contrària, el que em va sobtar va ser que n itan sols es va sobresaltar, simplement va aprofitar per seure damunt una pedra i mirar-me.
Al cap d'una estona d'estar allí quiets va dir: "L'obscuritat no és més que la ceguesa provocada per un excés de llum", en el fons no deixeu de ser això... éssers perfectes on la vostra perfecció en un mon imperfecte us condemna a ser aberracions. En qualsevol altra ocasió no hagués acabat la frase, ja que un també té el seu cor i no li agrada que el comparin amb el cosí lleig, em vaig seure al seu costat i se'm va escapar... "és tan fred, tan gèlid, que crema al contacte, i encara n'hi haurà gent que dirà que està calent", el vellet es va aixecar mirant-me i amb un xinés perfecte em va dir que em podia ficar le koan per on em cabés. Vaig començar a riure mentre s'allunyava, coneixedor de dos fets, el primer que aquell dia havia valgut la pena de ser viscut i el segon que aquell vellet explicaria als seus nets el dia que va escapar d'un vampir (no tan lleig com els kuang-shi) enredant-lo i deixant-lo allí rient com un tonto.
Ahhh, i per donar més emoció demà l'origen dels vampirs.....
dilluns, 1 de desembre del 2008
entrada 23
diumenge, 30 de novembre del 2008
22ena entrada
divendres, 28 de novembre del 2008
21ena entrada
Ahhh, amics meus, i quina paradoxa en podem treure.... només una, l'amor no existeix, els uns l'aprofiten per satisfer els seus desitjos sexuals i les altres per tenir seguretat, és un sentiment buit per definició i que omplim amb allò que desitgem, no deixant de ser un reflex del nostre egoisme i desig, i doncs, com s'explica que si la gana, la por o el fred tinguin una definició clara, l'amor varií tan de persona a persona??, quelcom tan variable com a mínim ens hauria de fer sospitar.
dijous, 27 de novembre del 2008
20ena entrada
Així doncs, la solitud és el que ens queda, i de fet la sabem apreciar, i això no vol dir que tinguem sempre la tapa del wc aixecada, o que tinguem la costum d'apretar el tub de la pasta dentífrica pel mig, sinó i simplement que hem aprés que aquest pot ser un estadi tan normal com qualsevol altra. Ahhh, i la pregunta suposo que serà: I no es casen el vampirs o no viuen en parella? i la resposta és terriblement senzilla, qui amb unes capacitats que ni tan solos podríeu imaginar decidiria de passar tota la seva existència (que poden ser mooooolts segles), al costat de la mateixa persona, possiblement algú de vosaltres deu tenir els ulls humits pensant en el bonic que seria poder-ho fer, no us ho critico, però recordeu que no passeu de ser uns simples humans, i el que pogués arribar a pensar o imaginar res o quasi res té a veure amb la realitat.
I sobre la por.... bé un cop no es pot morir un perd la por a la mort, jajajajaja i aleshores esdevé una nova por, una por a viure, una por a no poder dir que cada nit ha merescut la pena, que no ha estat només una nit més, a la fi una existència sense objectius no deixa de ser més que una pèrdua de temps, i el temps no està fet per ser perdut.
I per acabar quelcom que m'ha vingut al cap avui, fa molts anys estàvem quatre amics reunits, a la vora d'un foc (bé, els vampirs no tenim massa fred, però som un romàntics i ens agrada aquest tipus de postals), i parlant, parlant va sortir el tema de que ens agradaria o quin desig demanaríem. El primer va dir que voldria ser un humà de nou per poder sentir el pas del temps i poder experimentar de nou estar amb algú envellint, el segon va dir que voldria ser humà per tornar a sentir tot allò que ara havia perdut, el tercer volia ser també un humà per tenir la necessitat de pensar més en els seus actes i valorar més tot el que se'ns dóna. Jo me'ls vaig mirar i simplement el hi vaig dir que desitjaria continuar sent un vampir i xuclar-lis tota la sang. Ummm, no sé que va passar, però mai més m'han convidat prop del foc, de fet hi ha vampirs un xic irascibles o possiblement, humans, massa humans.
dimecres, 26 de novembre del 2008
19ena entrada
Fa abys algú em titllar de monstre, i no com a crítica, sinó justificant que com que m'havien fet una cosa monstruosa havia esdevingut un monstre, sempre he quedat sorprès de la capacitat del llenguatge de doblegar-se al millor postor, amb tot la seva diarrea verbal no li va evitar un final que no per sorpressiu no era esperat.
Fins a un cert punt tinc simpatia pels monstres, n'he conegut molts i he tractat amb encara més, i com algú va dir: "Cuidis aquell que lluita contra els monstres de no convertir-se'n en un, quan portes molt de temps mirant a un espadat finalment aquest et mira a tu....". Monstre.... possiblement si, possiblement aquesta seria la paraula que el pobre dialecte dels humans tindria més a bé per definir-nos, i veieu, els vampirs no estem molestos per que ens digueu monstres, i en canvi qualsevol humà es sent terriblement molest quan li dius, primer o segon plat.... com sempre els humans necessiteu la capacitat de poder parlar i comentar, això si, amb la seguretat que ningú pugui parlar ni comentar de vosaltres, sou animals terriblement sorollosos, semblaria ser que fer soroll és una necessitat vital per demostrar que esteu vius, i fins a cert punt ja ens va bé, si vols trobar un humà no cal més que segueixis el soroll.... el que donaria per alguna cacera més complicada... últimament el més semblant a menjar per un vampir és anar al Macdonalds, menjar fàcil i de baixa qualitat, possiblement encara farem una pel·lícula que en lloc de "Maxisize me" es podria dir "Humanize me".... pufff, com ja vaig dir el sentit de l'humor dels vampirs és un xic tancat.
Bé no us entretinc més i us deixo que feu, tot esperant que us alimenteu bé, ja que tothom sap que som el que mengem .....
dimarts, 25 de novembre del 2008
18ena entrada
V. : “Te garantizo que no te haré daño.”Evey: “¿Quien eres tú?”V. : “¿Quien? ¡”Quién” es solamente la forma de la funcion “qué”! ¿Y qué soy? Un hombre con una mascara.”Evey: “Sí, eso ya lo veo.”V. :”Naturalmente. No me cuestiono tu capacidad de observación, simplemente señalo lo paradójico que es preguntarle a un hombre enmascarado quién es.”Evey: “Oh… bien.”V. :”Pero en esta noche tan prometedora permíteme que, en lugar del vanal sobrenombre, sugiera el carácter de esta dramatis persona. Voilà!! A primera Vista, un humilde Veterano de Vodevil en el papel de Víctima y villano por Vicisitudes del destino. Este Visage ya no más Velo de Vanidad es un Vestigio de la “Vox populi” ahora Vacua, desVanecida… Sin embargo esta Valerosa Visión de una extinta Vejación se siente reViVida, y a hecho Voto de Vencer el Vil Veneno de estas VíVoras en aVanzada, que Velan por unos Violentos Viciosos y por la Violación de la Voluntad!! El único Veredicto es Venganza, ¡Vendetta! Como Voto, y no en Vano, pues la Valía y Veracidad de ésta un día Vindicará al Vigilante y al Virtuoso. La Verdad es que esta Vichisoise de Verborrea se está Volviendo muy Verbosa, así que solo añadiré que es un Verdadero placer conocerte, y que puedes llamarme “V”.Evey: “¿Eres una especie de maníaco?”V: “Estoy seguro de que eso dirán, pero, ¿con quién, si no es indiscrecion, hablo?”Evey: “Me llamo Evey.”V: “¿Evey? ¡Con V! ¡Claro, como no!”Evey: “¿A qué te refieres?”V: “A que yo, al igual que Dios, ni juego al azar, ni creo en la casualidad. ¿Estás herida?”Evey:” No, estoy bien…gracias a ti.”
Ahhh, però aquesta només era la introducció..... amb tot el millor podria haver estat.....
¡Buenas tardes, Londres! Permitid que, primero, me disculpe por la interrupción. Yo, como muchos de ustedes, aprecio la comodidad de la rutina diaria, la seguridad de lo familiar, la tranquilidad de la monotonía. A mí, me gusta tanto como a vosotros. Pero con el espíritu de conmemorar los importantes acontecimientos del pasado (normalmente asociados con la muerte de alguien o el fin de alguna terrible y sangrienta batalla y que se celebran con una fiesta nacional), he pensado que podríamos celebrar este 5 de noviembre (un día que, lamentablemente, ya nadie recuerda) tomándonos 5 minutos de nuestra ajetreada vida para sentarnos y charlar un poco. Hay, claro está, personas que no quieren que hablemos. Sospecho que, en este momento, estarán dando órdenes por teléfono, y que hombres armados ya vienen en camino.¿Por qué? Porque mientras puedan utilizarán la fuerza ¿Para qué el diálogo? Sin embargo, las palabras siempre conservarán su poder, las palabras hacen posible que algo tome significado y, si se escuchan, enuncian la verdad. Y la verdad es, que en este país, algo va muy mal, ¿no? Crueldad e injusticia, intolerancia y opresión. Antes tenías libertad para objetar, para pensar y decir lo que pensabas. Ahora, tienes censores y sistemas de vigilancia que nos coartan para que nos conformemos y nos convirtamos en sumisos. ¿Cómo esto ha podido ocurrir? ¿Quién es el culpable? Bueno, ciertamente, unos son más responsables que otros. Y tendrán que rendir cuentas. Pero, la verdad sea dicha, si estás buscando un culpable, sólo tienen que mirarse al espejo. ¿Por qué lo hiciste?, Porque tenías miedo ¿Y quién no? Guerras, terror, enfermedades. Había una plaga de problemas que conspiraron para corromper vuestros sentidos y sorberos el sentido común. El temor pudo con vosotros y, presas del pánico, acudisteis al actual lider, Adam Sandler. Os prometió orden, os prometió paz. Y todo cuanto os pidió a cambio fue vuestra silenciosa y obediente sumisión. Anoche intenté poner fin a ese silencio. Anoche destruí el Old Bailey para recordar a este país lo que ha olvidado. Hace más de cuatrocientos años un gran ciudadano deseó que el cinco de noviembre quedara grabado en nuestra memoria. Su esperanza era hacer recordar al mundo que justicia, igualdad y libertad son algo más que palabras; son metas alcanzables. Así que si no abren los ojos, si siguen ajenos a los crímenes de este gobierno, entonces os sugiero que permitáis que el cinco de noviembre pase sin pena ni gloria. Pero si veis lo que yo veo, si sienten lo que yo siento y si persiguen lo que yo persigo, entonces, os pido que os unáis a mí, dentro de un año, ante las puertas del parlamento Y juntos, les haremos vivir un cinco de noviembre que jamás, jamás nadie olvidará.
Possiblement, algú es queixarà que no he escrit massa, ja sé que el copy-paste té aquestes cosses, però bé, heu rebut una lliçò o dues com a mínim, la primera que a vegades no el que un mateix diu és el més interessant, i la segons que encara tinc la capacitat per sorprende.
Amb tot demà ja tindreu un blog 100% meu.... amb tot el que això comporta i per cert potser parlarem de la major capacitat d'un vampir, la de desapareixer.
Bona nit Sr. V..... RIP
dilluns, 24 de novembre del 2008
17ena entrada
Avui fa un mal dia, un dia que sense voler m'ha portat de nou a l'hivern del 1898 prop de Weimar, va ser allí on vaig sentir per primera vegada una frase que any rera any no deixa més que ser una premonició del magne error humà "No hi ha actes morals o ètics, simplement hi ha interpretacions morals o ètiques dels actes", van ser unes paraules colpidores, que venien d'un boig o això és el que deien, de fet el vampirs tenim debilitat per aquest tipus de persones, són de les poques capaces de veure més enllà, i creieu-me si us dic que aquesta capacitat de visió no és cap regal.
Amb tot, i en el fons, al final només queden els actes, i per aquests serem recordats, no importa el que haguem estat o el que podríem haver fet, finalment el record esdevindrà només pel que hem fet, així doncs des d'aquí us recomano que penseu menys i feu més, a vegades perdre 10 minuts pensant en una situació, ens impedeix gaudir de 10 minuts d'aquesta mateixa situació, i no us prengueu això com una llibertat absoluta, perquè us conec humans, i suposo que si mai us va malament actuar com dic, culpareu a una figura fantasmagòrica i maligna que us va obligar a fer-ho. Recordeu, recordeu, els actes dels homes no mereixen ni el premi del cel ni el foc de l'infern, no sou tan importants, només sou allò al que heu arribat, i molt possiblement per la pròpia por mai sereu el que podríeu arribar a ser, la humanitat és un meravellós jardí, però un jardí avorrit on són les mateixes plantes qui selecciones que ha de créixer i com, i les pobres plantes són incapaces de veure el total del jardí arrelades com estan al terra...
Ja ho he dit, avui no és un bon dia, i a un mal dia un mal blog.
dissabte, 22 de novembre del 2008
16ena entrada
Personalment, no crec que hi hagi un nombre de vegades prefixat, amb tot i personalment, no he fet més de tres visites en un mateix dia abans de demostrar el meu interès. Si ens ho pensem bé, veure tres vegades en un mateix dia a una persona en concret, ja h de deixar constància de l'interès, i si el dia té una evolució normal la tercera acostuma a ser quan el sol ja no hi és, i aleshores tot humà esdevé una víctima.
Dit, això també us faré el favor de com evitar convertir-se en el primer, segon plat o postres en un sopar vampíric, heu de demostrar que teniu sempre una carta sota la màniga, heu de fer veure que la mossegada pot esperar ja que el podeu oferir està molt per sobre que uns deliciosos 5 litres de sang.
En això, el més viu exemples s en Karl , un conegut que en el segle XIII vivia al que ara és Alemanya, en Karl va conèixer la Cecile, quant aquesta encara no havia arribat als 19 i no la va mossegar fins que ella va tenir 35 anys, en tot aquest període de temps en Karl va esdevenir el millor amic de la Cecile, i a aquesta poc li importava si el seu amic no envellia. Finalment l'encant es v trencar i en Karl va valorar més apagar la seva set que no pas la relació amb ella. Amb això vull dir que no hi ha cap timing prefixat, i si alguna de vosaltres decideix mai temptar a lla sort, ja ho sap, cada dia és un dia diferent i no es pot viure de la glòria passada, com diuen els amics de l'església "Sic transt gloria mundi", o com en millors temps "Memento mori". Per cert, si algú pregunta que volen dir aquestes frases que vagi preparant el coll, ja que es converteix en primer plat del sopar d'aquesta nit. Com qualsevol lector deu haver notat i interpretat Sahrazad va descobrir a temps que el sultà no era més que un vampir també.....
Ummm, un altre motiu (i aquest és personal), per convertir-se en un plat, és no haver vist la pel·lícula de V de Vendetta (ke lo xepas).
dijous, 20 de novembre del 2008
14ena entrada
Viajero:Si vas para Esparta, dile a los espartanosque aquí yacen sus hijos,caídos en el cumplimiento de su deber.
Bé, suposo que no caldrà explicar massa a que ens referim amb aquestes frases. Amb tot, a mi sempre m'ha costat marxar, tot i que sé per pròpia experiència que una sortida a temps sempre és una victòria, però tinc la tendència natural a entossudir-me a donar un valor moral a les persones molt superior al que es mereixen, i a creure en possibilitats que el temps s'ha encarregat de demostrar-me que no eren més que falses esperances.
Qui en veritat que en sabia d'això era en Noehlius, sempre el trobo a faltar en les convencions anuals, i molt possiblement ell si que hagués tingut contacte directe amb bona part de les persones que us han escrit la història, encara recorda les seves darreres paraules, quan aquestes tenien un significat més enllà de les mateixes, va ser amb una bona copa de vi i en un fred hivern, em va mirar i somrient com aquell a qui ja no li queda res més per veure em va dir: "Un mon sense sorpreses no deixa de ser una vida buida, i una vida buida no cal ser viscuda...", després de molts anys he arribat a la conclusió que les veritables sorpreses que li mancaven venien de les falses esperances dipositades en els humans, amb tot i si hagués aguantat un parell de segles m´´es estic segur que hagués somrigut al veure la revolució industrial.
Però bé, en una cosa hi estic d'acord en un mon d'il·lusions i on es valoren les coses més temporals i transformables, la veritat es converteix en un reflex de la realitat, un reflex tan diferent com els ulls que el miren o el mirall que el reflecteix. Amb tot, si mai demaneu dos paraules i us diuen "peli" i "marxo", crec que és el moment on us heu de plantejar que és el que no funciona ;).
dimecres, 19 de novembre del 2008
15ena entrada
dimarts, 18 de novembre del 2008
13ena entrada
Però es clar un repte o un desafiament no pot quedar sense resposta, no s'ha d'oblidar que la gran majoria de nosaltres provenim d'un temps on una acció poques vegades quedava sense una reacció, així doncs sigui benvingut el repte, i només queda l'altre part accepti la seva derrota com a no pot ser d'una altra manera, però fins aquell dia.... en vindran de dies, hores i minuts on caldrà que demostrem el que som, això si, amb un fil de la humanitat que no tenim no abusarem de la nostra condició, ni tampoc deixarem que l'adversari ens sorprengui, moltes vegades el pitjor adversari és un mateix, i la gosadia o la sensació de la victòria l'antesala de la derrota.
Si, hem estat desafiats, i tot i que no caldrà un combat a primera sang, segurament aquest no serà menys interessant, mai em esquivat un guant i no serà ara després de tants anys que ho farem, i més quan el premi, no serà res material, ni tan sols cap mena de reconeixement, sinó la imatge d'algú que ha aprés i el sentiment interior una vegada més que ens n'hem sortit de nou.
dilluns, 17 de novembre del 2008
12ena entrada (tantes com apòstols)
Hi ha copa que lamento no ser un home llop, bé els seus problemes passen per una necessitat de depilació que faria milionaris als de la corporació dermoestètica, això i un alè que mataria a qualsevol, em pregunto com és que encara ningú a fet raspatllets de dents per homes llop, però tants mals no podrien estar sense cap benedicció, i en tenen una de majúscula, ningú vol ser home llop, tothom vol ser un vampir ben plantat, i etc, etc, i d'això bona culpa en tenen el Banderas, el Pitt i companyia.
Això em recorda que havent-t'hi moltes més formigues que lleons, hi ha molts més contes que comencen amb: Hi havia un cop un lleò.... Bé, suposo que pels pobres mortals somiar és gratuït, sempre hi haurà el despertar i el desig de no recordar allò que s'ha somiat. Per cert, i per celebrar la dotzena d'entrades una nova confessió, els vampirs no somiem, els vampirs vivim en un somni etern, un somni del que no podem despertar, i en bona part és gràcies a humans com el que he conegut aquesta tarda. Una simple hombra d'un reflex del que es voldria ser....
diumenge, 16 de novembre del 2008
11ena entrada
Per cert, aquest cap de setmana he conegut una semblant a mi, bona conversa ulls interessants i un interès interessant vers certs temes, amb tot el fina ha estat el de sempre, i no aprenc, les promeses del que podria ser sempre queden superades pel que és. I aquella qui deia que era com jo no va passar de ser una pobra mortal amb ganes de jugar a jocs pels que no estava ni preparada ni invitada. A vegades em pregunto si ja no en quedem gaires, si no sm més que un resquici del passat i que, no la persecució humana sinó el seu oblit acabarant per fer-nos desaparèixer, ja que sempre és millor dexair l'escena que aburrir-se acte darrera acte.
Com deia en Pètrius, cada dia costa més que algú em faci dibuixar un somriure, i sense somriures no ens queda res.
dissabte, 15 de novembre del 2008
10ena entrada
divendres, 14 de novembre del 2008
9ena entrada
"Sermo hominum mores et celat et indicat idem", el llenguatge amaga i alhora revela el caràcter dels homes. Tota una declaració de principis, bé no és meva és com molts ja sabran de Catón. jajajajaja, sempre m'ha sorprès com una mica de vi pot fer-me venir el llatí al cap, possiblement en aquestes situacions un retorna a la primera llengua que va aprendre. Ummmm, la gent té la meravellosa tendència a escoltar i recordar allò que més els interessa, suposo que no va lligat a la limitació de la memòria sinó més aviat al propi interès de recordar allò que es vol recordar, aquest fet ens indica molt de la persona, si les paraules en revelen el caràcter i alhora l'amaguen, els records que tenen les persones del que diem ens revela encara més com són.
I l'oblit d'allò que no interessa no ho fa desaparèixer, només ens fa creure que ja no hi és, oblidar no elimina, oblidar dona peu a que tinguem una sorpresa majúscula quan aquest oblit ve reforçat amb la sorpresa, oblit i sorpresa acostumen a donar com a fruit el desastre, que no és precisament un bon fill, sinó un bon fill de p***, òbviament i simplement per gènere gramatical, la p*** seria la sorpresa, i el pagano l'oblit, tot i que no sé si mai s'ha oblidat de pagar....
dijous, 13 de novembre del 2008
8ena entrada
dimecres, 12 de novembre del 2008
7ena entrada
I ara uns petits consells per al´gu que em va demanar com afrontar una cita amb un vampir,bé sent un vampir molt possiblement tindreu la tendència d'utilitzar la paraula rendez-vous, però de debò us en podeu estar i continuar amb català. Bé primer de tot, heu de tenir clar que als vampirs no ens agrada la vulgaritat, òbviament tenim ulls i si alguna noia ha estat dotada per la mare naturalesa d'algún atribut en especial el sabem valorar sense necessitat que en els ensenyin en excès, seria com dir mira, sóc noia i el que valoro de mi són els meus... possiblement algú qe porta segles arrosegant-se per aquest mon, valorarà més altres coses que no pas res que pugui pagar. Així doncs, ja ho sabeu, discrecció i bona conversa, no cal que intenteu fer sortides ingenioses, o si les feu, i us les trenquen no us enfadeu, el temps és un magnífic professor, i els vampirs en tenim de sobres.
Ara bé, el moment clau sempre hi ha dues opcions que us portin o que porteu a sopar, si teniu la segona opció u recomano un lloc tranquil, amb bona cuina i un tracte afable, la manca de referents afectius fa que els vampirs valorem aquests entorns, per cert, un primer sopar a casa vostra, us convertex segurament en postre i no és gens recomanable. Durant el sopar, no us esteu de preguntar tot allò que us interessi, ningú millor que un vampir per donar classes d'història, quasi sempre en primera persona, i tot i perdre la humanitat per segles enten i compren la majoria dels problemes humans, com aquell que estudia un mal del que no pot acabar malalt, ummm, possiblement ara acabo de trencar un dels mites.... els vampirs mengen i beuen???, doncs si, ho sento per tots aquells que es creien que només ens dedicàvem a mossegar colls, els vampirs també tenim la possibilitat de menjar com vosaltres, tot i que el nostre sentit del gust és un xic diferent.
Després de la primera cita no us espereu cap mossegada, si la companyia ha estat grata voldrà repetir fins que aburreixi, un vampir mai s'età d'allò que el fa distreure, ja coneix prou bé el que significa la monotonia eterna. Amb tot, i si heu estat bons/es minyons/es, possiblement si que us emporteu un petò de bona nit....
Per cert, només com a recomanació escolteu el concert de HIM "Digital Versatile Doom", és del tot recomanable.
dilluns, 10 de novembre del 2008
6ena entrada
De fet en Vlad, sempre va ser un romàntic, i un xic necessitat de protagonisme, i òbviament en Abraham Stoker (Bram) pels amcis se'n va sapiguer aprofitar. De fet i després de llegir moltes vegades i moltes edicions, us puc assegurar que l'única veritat del seu llibre (en aquestes alçades la pregunta de quin llibre ofen), és la següent: la veritable força dels vampirs és que ningú creu en ells, i això ens permet de passar per aquest mon sense mases problemes, òbviament qui busqui sers obscurs i que es transformen en ratpenats, o llops, que són capaços de seduir amb la mirada i que tenen tendències a vestir-se de forma "peculiar", es pot trobar amb la sopresa que el seu veí truqui qualsevol nit, i no per demanar sucre.....
En Van Hellsing era un bon paio, el problema era que teníem punts de vista diferents però sempre ens vam sapiguer acceptar, amb tot no jugaba massa bé a les cartes, i encara que sembli estrany el trobo a faltar de tant en tant.
Per cert, escriure per no sé qui, i qui molt possiblement pugui tenir alguna pregunta ofereixo la possibilitat de que les deixeu i en funció del interès de les mateixes les aniré contestant.
diumenge, 9 de novembre del 2008
5ena entrada
dissabte, 8 de novembre del 2008
4rta entrada
Ummmm, a vegades em fan gràcia els humans que tendeixen a sobrevalorar tot allò que no coneixen, de fet suposo que molt diferent haguès anat als vampirs si se'ns hagués conegut de forma més profunda. Primer dir que els vampirs tambè pateixen el pas del temps, que s'accentua ern la cas que voluntàriament es decideixi, prescindir dels fluids aliens.
Possiblement molta gent quedaria sorpresa de la poca importància que aquell que ha viscut molts anys por donar al que altres denominen la "seva vida", que normalment acostuma a ser curta i aburrida, i sense cap interès per aquell qui ha pogut viure tots els canvis d'aquest fotut mon en primera persona.
Per cert, també podem sortir al sol sense cremar-nos, així que recordeu que la llum del ida tampoc us pot salvar, i no, no és gens divertit arrossegar-se per aquest mon durant segles sense tenir clar ni com ni quan un pot arribar a morir...
"She was the sun shining upon the tomb of your hopes and dreams so frail..." HIM
divendres, 7 de novembre del 2008
3era entrada
He decidido colgar una frase con cada entrada, así ocupo espacio y escribo algo mas interesante e inteligente de lo que pueda provenir de mi propia cosecha:
"the venenous kiss you gave me killing the loneliness".... Him dixit, o mas bien, Ville Valo dixit.
Hoy no ha sido una buena noche, y aunque tenga alma de exhibicionista, no mé apetece divulgar-lo al gran público, así qeu si alguien tiene ganas de conocer los pormenores (se que hay gente morbosa), prometo respuestas personalizadas.
dijous, 2 d’octubre del 2008
Segunda entrada....
Bueno tampoco es que espere multitudes de visitas en mi blog y mas en un principio así que podré perder un tiempo intentando mejorar tanto el estilo como los contenidos sin que ello provoque un aburrimiento general. De momento el dia va bien, como buen auditor octubre es un mes de recuperación de revisar el trabajo hecho y de una cierta inversion en formación, estoy leyendo la LCP y espero poderla acabar sinó quedo dormido encima del teclado.... Alguien debería considerar esas leyes como armas de destrucción masiva. Bueno no está mal para ser la segunda, por cierto... A ver si de una puñetera vez empiezan a poner House quinta temporada!!!!