8ena entrada

Neu, neu i neu..... avui ha estat un dia nevat, i un dia gèlid després de que algú digués "i que et pica a tu per voler que ens veiem...." La neu sempre em recorda al meu amic Syrius, bé sense Black.... (suposo que algun freaky sabrà a qui em refereixo amb lo del Black). Syrius sempre deia que l'amor és com la neu, fa gràcia al descubrir-lo i ens deixa sense paraules, ens serveix com a eina de joc i fascinació, pero volguem o no l'acabem trepitjant, es transforma en gel o quelcom semblant al gel, es fon i finalment com aigua que resta se'ns escapa entre les mans... Possiblement no tenen massa nivell literari aquestes paraules, però van ser les d'en Syrius, abans de decidir anar a prendre el sol, i el sol i els vampirs no són massa bons amics... Ummm, ara algún lector podria dir que em contradic amb el que vaig dir de que els vampirs poden sortir al sol, bé la veritat és la següent: quant más actua un vampir com a tal, més fort i més vampir tal com els imaginem es torna, ara bé també es pot decidir a mantenir una vida "quasi" normal (a nivell vostre), i aleshores som menys vampirs i esdevenim més humans i com a tals podem actuar. Per cert, gràcies pel primer comentari, i dir que la por no és més que la defensa d'allò que no coneixem, i possiblement aquell qui ha conegut molt i que por arribar a conèixer molt més, poca por hauria de tenir. Amb tot, suposo que tothom té la seva pròpia por o pors, i d'aquestes ni tan sols els vampirs en podem escapar.