La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 16 de desembre del 2008

entrada 33

És graciós, entrada 33, 33 com moltes coses i els canvis moltes vegades no venen quan volem o desitgem sinó que simplement venen i en aquell precís moment no podem fer res més uqe estar preparats, això que se'ns enportin per endavant, així doncs davant dels canvis el millor consell es acceptar-los i aprendre d'ells...
Com fa dies que no us deixo cap cançó aprofito per deixar-ne una que cada cop que l'escolto em porta a temps molt millors, possiblement menys justos però definitivament molt millors.

Como un guerrero tengo el viento a favor;
tengo una espada bruñida de sangre y sudor;
tengo dos tibias cruzadas sobre un trapo negro.
Ataque o me repliegue siempre tiro de hierro.
Pero tú llegas como un alud, como tromba
que amenaza con anularme por siempre jamás.
De caballero mi código es el honor
y mi palabra vale lo que valgo yo.
Mi escudo de armas dibuja perro sin raza,
olivo moro y arreos de caza.
Pero tú llegas como un fogonazo y proclamas
ser el trueno que mata y ante el que hay que sucumbir.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Y he pensado en volver a campo abierto,
en solitario, a pecho descubierto
y evadir la emboscada
que significa tu mirada;
el alma en las pupilas
y que todo me dé risa.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.
Lejos, lejos, no se ve el final;
algo me arrastra, me dejo arrastrar.
Lejos, lejos, me dejo arrastrar.
Rosa de los vientos me quieres tragar.

Faanys molts anys va conèixer humans que valien molt la pena, vaig conèixer en Lanzarote del Lago i abans vaig conèixer el seu pare en Ban de Benwick, i molt abans en Sturm Brightblade qui em va ensenyar la veritat de l'expressió: est sularus oth mithas, frase que de tan en tan encara faig meva.... Temps passats on despertar-se cada dia, tenia més interès que no pas el simple fet d'alimentar-se.... dies on hi havia actes que justificaven l'existència humana...