15ena entrada

Ummmm, pel fet de tenir de fer una entrada cada dia quasi que avui em toca la campana, però he estat força ocupat amb diversos temes que òbviament poc us interessen... Avui he tingut la col·laboració d'algú que encara no s'havia passejat (o potser si) per aquest blog, i qui amablement ha ofert un tema, bé han estat dos, hi ha persones amb una generositat increïble; així que només en queda dir, xie, xie. Umm les pelis, de fet a part de ser un mitjà d'entreteniment més que acceptable, són la forma en que els mortals projecteu els vostres desitjos i limitacions; i molt en fan d'elles la seva forma de viure, és quelcom que em sorprèn, el creure que les coses no són simples, totes les coses han de ser complicades, com si per tenir una naturalesa humana, complicada per definició, tot hagi de seguir aquest mateix ordre, mai em deixa de sorprendre l'egoisme i prepotència que presenteu. Doncs us sento dir, que la majoria de les vegades les coses són simples, i millor aniria si ho prenguéssiu com una veritat universal, si algú no et parla, no és que estigui segrestat/da, ni que tingui massa feina, ni tan sols que estigui fent d'agent secret/a. Si algú no et parla molt possiblement és i simplement és, i tornem en el fet simple, de que no té cap ganes de parlar amb tu. Amb tot, possiblement sempre és millot creure que la persona en qüestió està lluitant contra extraterrestres a verificar que no li causem la més mínima impressió. Els humans sou patètics, patètics i escassos de realitat, teniu un pànic terrible a la veritat quan aquesta contradiu el que desitgeu, de fet mai heu deixat de ser una colla de nens malcriats, que no podent naturalment fer moltes coses feu pel·lícules per demostrar com podria ser allò que no podeu fer, i algú encara es creu que és només qüestió de temps o sort el poder-ho fer. Així doncs aprofitant, l'avinentesa cinematogràfica, només dir-vos que la vostra vida, no és com les pel·lícules americanes, que tenen un final feliç, en la vostra vida i malauradament, no hi haurà un final feliç, serà el compendi del dies que heu viscut i el que n'heu fet d'ells, així doncs no val la pena esperar ser l'heroi de la peli i no fer res, val més la pena ser l'actor secundari (encara es sigui l'actor secundari Bob) i viure tots els dies. Si al final quan us moriu us passen la vostra vida com una pel·lícula, almenys desitgeu tenir temps suficient per acabar-vos les crispetes. Ummmm, i si parlem de cinema us deixo dos talls que m'agraden, si algú els veu ja me dirà: http://es.youtube.com/watch?v=ZpwsKRpKS_M http://es.youtube.com/watch?v=8mRJU0jjcck Ahhh, i ja tenim tema per demà.... un altre cop xie, xie. Recordeu, recordeu, l'única esperança és la venjança.....