Ummm, tot i el retards felicitar el pre aniversari a algú, ahir tenia el cap en molts llocs i se'm va passar per alt, tot i el retard, així doncs queda felicitada.
"Sermo hominum mores et celat et indicat idem", el llenguatge amaga i alhora revela el caràcter dels homes. Tota una declaració de principis, bé no és meva és com molts ja sabran de Catón. jajajajaja, sempre m'ha sorprès com una mica de vi pot fer-me venir el llatí al cap, possiblement en aquestes situacions un retorna a la primera llengua que va aprendre. Ummmm, la gent té la meravellosa tendència a escoltar i recordar allò que més els interessa, suposo que no va lligat a la limitació de la memòria sinó més aviat al propi interès de recordar allò que es vol recordar, aquest fet ens indica molt de la persona, si les paraules en revelen el caràcter i alhora l'amaguen, els records que tenen les persones del que diem ens revela encara més com són.
I l'oblit d'allò que no interessa no ho fa desaparèixer, només ens fa creure que ja no hi és, oblidar no elimina, oblidar dona peu a que tinguem una sorpresa majúscula quan aquest oblit ve reforçat amb la sorpresa, oblit i sorpresa acostumen a donar com a fruit el desastre, que no és precisament un bon fill, sinó un bon fill de p***, òbviament i simplement per gènere gramatical, la p*** seria la sorpresa, i el pagano l'oblit, tot i que no sé si mai s'ha oblidat de pagar....
2 comentaris:
M'he posat a llegir-te des de la primera entrada! a veure si t'atrapo! :P
M'ha semblat molt interessant això que has escrit: "els records que tenen les persones del que diem ens revela encara més com són" això clar, si algú s'hi fixa!
Ummm, sobretot recorda que els vampirs no existeixen (avís a tots als lectors d'aquest blog), i que vagi bé la lectura
Publica un comentari a l'entrada