22ena entrada

Fa temps molt de temps estava en una nit freda cercant quelcom que portar-me a les dents quan vaig escoltar: Llevo la carga del descanso perdido sobre mis hombros. Y su peso parece insoportable. “Tu tumba está donde se encuentra tu corazón”, debería habérselo dicho. Pero dentro de un secreto tan terrible. Vaig parar en sec, intentant descobrir d'on venien aquelles paraules, en tot el meu temps aquell va ser el primer cop on vaig tenir la sensació que algú m'havia descobert, i aquesta persona lluny d'espantar-se havia aprofitat per riure una mica d'aquest pobre vampir, no vaig veure a ningú, ni tan sols jo vaig ser capaç de percebre la pressència de cap humà, però la música tornava dient... Llorar es saber que estás vivo, pero mi río de lágrimas ha fluido seco. Nunca quise volverte loca, no. Pero un corazón frío es un corazón muerto, y siente como si yo hubiera sido enterrado vivo por amor. Si algú sap com cabrejar a un vampir es por dir que el que cantava tenia ben estudida la lliçó.... vaig decidir que soparia i marxaria, aquestes coses mai se sap com acaben.... just al final del carrer vai veure una noia sola, amb un deliciòs aroma de O+, el meu grup referit, abans de que ni tan sols se'n pogués adonar ja era meva, la sorpresa inicial dels seus ulls van esdevenir un càlid somriure mentre en l'aire s'escoltava.... Si muriera antes de despertar no habría nadie para llevarse mi alma. Si me despierto antes de morir, rescátame con tu sonrisa. Si muriera antes de despertar no habría nadie para llevarse mi alma. Si me despierto antes de morir, rescátame con tu sonrisa. Quan un vampir s'alimenta d'algú es crea un vincle psíquic i totes les emocions dels individu passen com una riuada, una experiència que per molts anys d'experiència que un tingui afecta, a vegades més i altres menys, però sempre afecta. I aleshores vaig deixar-la, una noia forçada pel pare, odiada per la mare que no l'alimentava presa de l'enveja i maltractada pels germans que no entenien com era la preferida del pare... "si us plau" va dir amb un fil de veu "acabeu el que heu començat, i beneiu-me amb el do de la justícia", el més fàcil haguès estat deixar-la allí però fins i tot els vampirs cometem errors... Me bendeciste con el beso de la vanidad, mujer espiritual, entonces conseguiste a alguien insaciable. “Tu hogar está ahí en la oscuridad”, tendría que habérselo dicho. Abraza el fuego indestructible. La vaig deixar allí, de fet no és fàcil perdre la humanitat i esdevenir un germà de la foscor , en aquest pas molts humans perden la raó i acaben morts, però el seu sentiment de venjança era tan fort que mai vaig tèmer per ella, va trigar uns dies, allí, amagada de tothom en convertir-se en allò que desitjava, finalment va tornar a aquest mon, no com una ovella sinó com una lleo, decidida a prendre venjança va anar al que havia estat la seva casa, la seva llar... Morir es saber que estás vivo y mi río de sangre no fluirá seco. Nunca quise perderte, no. Pero un corazón frío es un corazón muerto. Y siente como si yo hubiera sido enterrado vivo por amor. Quan va arribar va trobar la seva casa destruida, i els veins li van dir que feia just dos dies un foc havia cremat la casa matant a tota la seva família, i que havia estat una sort que ella no hi hagués estat... Vaig decidir marxar d'aquella zona, odio les cançons premonitòries i deixar temes pendents, però just la nit que vaig marxar al passar pel pont que deixava enrera la ciutat vaig tornar a escoltar... Oh, parece que llorar es saber que estás vivo, pero mi río de lágrimas ha fluido seco. Nunca quise volverte loca, no. Pero un corazón frío es un corazón muerto. y un desierto desde que todo desapareció. Un corazón frío es un corazón muerto. Y siente como si yo hubiera sido enterrado vivo por amor. "Perquè ho has fet?" No calia girar-me sabia qui era, era la criatura que havia creat, em vaig girar, de fet el convertir-se en un germà de la nit té certs efectes beneficiosos per dir-ho d'alguna manera en el sexe femení, i tot el potencial que havia intuit el tenia materialitzat davant meu, no vaig poder més que aixecar les mans i desaparèixer, ni ella amb tot el que havia esdevingut em podia seguir, amb tot no vaig poder més que sentir un escàlfred de que ens tornaríem a veure... Al llarg del temps l'he anat veient i sempre em fa la mateixa pregunta... i la resposta encara avui no sé quina és, crec que el vampirs som uns romàntics... i a vegades existeix la justícia divina, tot i que necessiti d'un xic d'ajuda, el graciòs és que ella pogués agrair la justícia divina quan el diví l'havia perdut com ovella, i algú altre l'havia recuperat com a lleona...