La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 16 de novembre del 2008

11ena entrada

Bé continuem sense preguntes, estic content de tenir uns lectors tan inteligents o tan poc interessants en preguntar res.... possiblement hauria d'estar content que algú perdi el temps llegint això, tot i que, veient com perdeu el temps la majoria dels mortals no puc més que somriure de veure com el temps us marxa entre les mans, de fet per algú per qui el temps funciona moooooolt lentament, la vida dels mortals és com una pel·lícula càmara ràpida. I si hi ha una veritable veritat és que per molt que digueu al final sempre lamenteu no haver tingut més temps, i no precisament per fer res important, sinó simplement per estar en aquest mon, no us enganyeu, nigú accepta la mort, i si algú ho arriba a acceptar no es pot ni arribar a imaginar l'estupit que és.
Per cert, aquest cap de setmana he conegut una semblant a mi, bona conversa ulls interessants i un interès interessant vers certs temes, amb tot el fina ha estat el de sempre, i no aprenc, les promeses del que podria ser sempre queden superades pel que és. I aquella qui deia que era com jo no va passar de ser una pobra mortal amb ganes de jugar a jocs pels que no estava ni preparada ni invitada. A vegades em pregunto si ja no en quedem gaires, si no sm més que un resquici del passat i que, no la persecució humana sinó el seu oblit acabarant per fer-nos desaparèixer, ja que sempre és millor dexair l'escena que aburrir-se acte darrera acte.
Com deia en Pètrius, cada dia costa més que algú em faci dibuixar un somriure, i sense somriures no ens queda res.

2 comentaris:

Filadora ha dit...

Intenta no deixar de somriure tu eh!!!

Molon labe ha dit...

No pateixis, sempre que hi ha un comentari em fa sortir un somriure...