Ummmm, jajajajaja és graciós que el poc interès que un pot despertar el despertin les paraules que escrigui. Si una cosa tenim els vampirs és que sempre se'ns pot acusar de tenir un gust malaltís per les noies més joves, de fet, té gràcia aquest punt, ja que qualsevol noia de la nostra edat fa anys que es pols literalment, possiblement algun dia us diré la meva edat exacta, qui en sabia d'això era en Nabokov, tot i que jo sempre li vaig dir que qui se'n va al llit amb nens acaba mullat.... De fet teníem forces coses en comú el Sr. Nabokov i jo, primer érem aficionats als escacs, i els dos teníem un interès per les papallones, bé de fet ell les agafava, i en feia col·leccions i jo només les mossegava de tant en tant, a més, les meves papallones acostumaven a ser més grans i no tenir ales. I ara donarem una nova resposta, algú va preguntar com es podia atreure a un vampir.... bé només hi ha un requisit la intel·ligència (fet ja comentat en un post anterior). Amb tot i si hi aneu curts (umm, com és que no m'estranya), us deixo una web on us podreu inspirar:
Per més indicacions, us puc deixar el mail (no ho faré) d'una noia que assoleix amb escreix bona part dels requisits, una flor estranya en un jardí descuidat... com diu el poeta per molt lleig que sigui el mon la bellesa sempre acava per manifestar-se, tot i que aquesta no és més que un fet efímer condemnat a acabar confosa entre la lletgesa del mon, sempre he quedat sorprès del fàcil que és anar a menys i del difícil que és anar a més. Amb tot, tinc la seguretat que poden passar eons abans que aquesta persona perdí un sol grau de perfecció, i que consti que porto molts anys arrossegant-me per aquest fotut mon com per reconèixer la flor ideal al veure-la, i fins i tot sense necessitat d'olorar-la.
Ummm, vaja ja semblo el V amb aquests discursos recarregats de falsa retòrica, però prefereixo cremar a l'infern per dir la veritat que guanyar-me el cel amb mentides, ahhhhh, mentides, mentides... no era del que parlàvem ahir.
Per cert..... i només per a navegants, saps que antigament s'escrivia sobre tires de bambú... així doncs el bambú en certa mesura no deixa de ser destí i origen del saber... posteriorment subtituït per la seda i finalment pel paper. Amb tot, no deixa de ser origen de coneixements... potser per això els pandas tenen predilecció pel bambú, ummmm, alimenta i instrueix... jajajajajaja les coses que un descobreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada