Bé, lamento el retard, però un també té dret a unes vacances mentals i de fet he tingut algunes ocupacions que m'han impedit de continuar amb aquesta tortura diària, i m'ha semblat del tot assenyat que justament el dia que es celebren els drets humans continuí amb la tortura.
Amb tot, aquests dies no han estat buits o sense contingut, he aprés i reafirmat que la naturalesa humana i la que ens correspon a nosaltres tot i ser igual a l'inici esdevé cada cop i en funció del temps que passa més diferent, mai he entès la por i la necessitat que teniu els humans del contacte amb la vostra espècie, possiblement el pas del temps i el veure que tot està irremediablement destinat a la desaparició en dóna a nosaltres una visió més "relativa" d'aquests fets, fa temps algú va dir que l'amistat d'una persona es manté fins que aquesta persona ja no ens serveix, i tot i la més que segura repulsió que a vosaltres bons humans us deuen provocar aquestes paraules, fa segles que no n'he escoltades de tan certes, una amistat que no aporti res irremediablement està destinada a desaparèixer, així de senzill i també així de complicat d'acceptar i entendre. Les amistats són com les cartes en el pòquer, en funció de les necessitats les guardem i juguem, i les deixem si no ens convenen, possiblement algú dirà que no és cert i tal, però aquestes persones són les que no en tenen suficients amb les cartes que obtenen i sempre es guarden un as sota la màniga...
Les amistats són com les juguesques, divertides fins que descobrim la naturalesa final del joc o l'amistat, aleshores i com a quelcom addictiu ens obliguen a incrementar la juguesca/amistat esperant un nou resultat positiu, amb tot, al final sempre es perd, i la sensació de pèrdua que acostumeu a tenir els humans us fa dels tot patètics, heu de recordar que tot allò que teniu ho podeu perdre, així de senzill i res dura una eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada