entrada 29

Mentides, mentides i més mentides.... ahhhh, els humans de cada 3 paraules 4 són mentides... de fet ja ho deia en Byron "Dona les teves paraules mentides són, com paraules escrites en la sorra..." un bon paio, llàstima que el romanticisme va poder més que ell. Encara somric al recordar com el definien "boig, dolent i perillós de conèixer", jajajajajajaja hagués estat un germà de nit fabulós, llàstima que sempre s'hi va negar, sempre em mirava als ulls i es justificava dient "Ja ho saps amic meu... la maledicció dels Byron, els estimats dels deus moren joves...", amb tot i molt possiblement vosaltres cultes humans sabreu que en Byron, va morir pràcticament dessagnat... la història diu que de malària, amb tot la veritat és molt més interessant, en Byron havia estat semi convertit per l'única persona que havia estimat, la bella Hecate, qui fent oïdes sordes als seus desitjos va decidir convertir-lo per la força, l'única solució que hi havia era convertir-se o depurar la sang, ell va triar i va morir, vaig necessitar molts segles per tornar a sentir el dolor de la seva pèrdua, encara recordo les seves darreres paraules "la ploma ho escriurà i la paraula ho dirà d'allò que va acabar sense acabar", no va caldre fer justícia amb la pobra Hecate, un cop mort en Byron va decidir ficar fi a la seva vida, i possiblement i per una de les moltes gràcies divines el que tenia que acabar finalment va acabar.

En Byron, tenia un sext sentit per les mentides, de fet ell n'havia estat un expert era capaç de convèncer a qualsevol. I com a expert ho tenia clar, la veritat no existeix, existeixen moltes veritats que intentem vendre per tal de convèncer i sorprendre i molt possiblement la veritat sola seria tan avorrida que a ningú interessaria, jajajajajaja aquesta era la seva millor excusa per mentir.

Umm, i jo que pensava que no tindria tema pel blog d'avui.... els temps ens dóna experiència, i a vegade em sorprenc de les susceptibilitats de la gent, crec que en aquests casos els millor és donar una oportunitat, i si no hi ha solució deixar el contacte, a vegades també crec que quan dos figures geomètriques no tenen masses costats semblants, el millor es no mirar d'ajuntar-les, o molt possiblement les acabarem deformant o trencant.

Eissssss i ja ho deien els Piratas:

El color amarillo no te sienta demasiado bien
Y tal vez cuando hables con ese te mire a los ojos
Y te diga que todo va bien, que cuando vamos a empezar a beber
Y tal vez cuando ella te mire a los ojos
Y te diga ni to ke sai kamin komon llaman a esa canción

Ummm, ja ho vaig dir, els desitjos tenen dos parts putes..... ho bé se'n dóna la fotuda sort de que els obtenim i aleshores no sabem que fer-ne, o se'ns neguen i aleshores hi posem tot el que creiem que hem perdut...