La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 24 de gener del 2009

entrada 52 (any 2)

Avui fa un dia de mil dimonis, bé de fet, el fred mai ens ha molestat als vampirs.... però segurament que sota l'escala dels humans avui no és massa bon dia. Sempre em sorprenen aquestes escales en que us moveu els humans, amb un intent constant i malaltís de raonar, quantificar i catalogar-ho tot, creient que aquesta estúpida operativa us portarà a tenir un control de la situació, o que a situacions semblants hi haurà finals semblants, possiblement no hi ha res dolent en recordar el passat (jo ho faig habitualment) i treure precioses lliçons del mateix, però la dèria dels humans supera tot llindar lògic, bé de fet els humans supereu amb escreix tota interpretació lògica... sou uns ésser dèbils per definició, esclaus dels vostres sentiments, els quals us converteixen en els animals racionals més irracionals, i sentiments també a qui culpeu de totes les vostres desgràcies, bé, si són els vostres sentiments, seria clar que culpar-los a ells seria com culpar-se a un mateix. I com ja he dit repetidament els humans teniu una certa facilitat a culpar a tot i tothom menys a vosaltres mateixos, porucs que l'error o el reconeixement del mateix us faci pitjors, i quasi sempre aquesta por, bé de que us faci pitjors davant els altres... els humans fa segles que ja no sou el que cadascú és, ara sou el que els altres opinen de vosaltres, i tots heu entrat en aquest joc, i us puc assegurar que un cop llegides les instruccions, és senzill el fer per tal que us mogueu de la forma esperada... trist, patètic i previsible, a vegades em pregunto on han estat els temps passats, i si aquesta malaltia en que heu entrat els humans acabarà algun dia o pot tendir a empitjorar, i sento dir, que crec que encara em queda molt per veure... i segurament res de bo. De fet, l'experiència de viure entre vosaltres, m'ha demostrat que tot allò que titlleu d'individual i inexplicable sobre els sentiments, no esdevé més que fet amb una explicació senzilla, tan senzilla que us fa vergonya de reconèixer, i alhora ho compliqueu de forma que es necessiti ser un expert simbolista per trobar-ne una explicació que al final i com no podria ser d'una altra manera esdevé senzilla.... Com ja he dit els humans fa anys m'heu deixat de sorprendre, bé quasi tots, sempre n'hi ha d'aquells que tenen l'estranya capacitat de fer-me pensar un xic, però la gran majoria esdeveniu un trencaclosques de no masses peces, i a vegades fins i tot esdeveniu tant defectuosos que us manquen algunes peces....