Bé, els vampirs som uns éssers que als ulls dels humans seriem quasi que perfectes, amb tot tenim com totes les creacions algunes petites incoherències, i possiblement una de les més grans, és que tenint tot el temps del mon per esperar som terriblement impacients, sembla que la paciència no va ser quelcom que se'ns oferís dins l'equipament bàsic de vampir. Amb tot, jo crec que ho porto força bé, he estat esperant a vegades molt de temps per trobar aquella flor estranya que ens fa despertar el somriure, i finalment he sabut tallar-la just en el moment on aquesta oferia la seva màxima bellesa, ja que ni hi ha més delicte que deixar perdre allò que ha estat un màxim de la creació. Amb tot, com algú va dir les preses mai han estat bones, i qui molt corre acaba tard o d'hora per caure, aquesta és una màxima universal, així doncs, si mai un té la sospita d'haver trobat l'estranya flor bé val la pena passar un temps observant per decidir-se, tot i que aquesta espera no exclou d'aprofitar les petites floretes que el camí i l'espera ens puguin oferir :).
De fet el concepte de temps és quelcom relatiu per nosaltres i tot un luxe pels humans, vosaltres ho mesureu tot amb l'escala del temps i accelereu els actes per tal que entrin dins de l'interval de temps que es correspon amb el vostre espai vital, aquest bé bàsic que és el temps per vosaltres us converteix en els seus esclaus, i perdeu de vista que el temps és i serà relatiu, de fet, el temps és allò que nosaltres decidim, el temps no és més que la gradació de tot el que hem viscut.... una vida eterna sense moments que mereixin ser viscuts, no te res a envejar a una vida curta on els moments memorables s'han anat succeint.... bé, en el meu cas, tinc una vida eterna per anar-la omplint de moments memorables, com el d'aquesta tarda... I és que fins i tot els pandes es farien la manicura davant un brot del millor bambú ;).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada