Vaig néixer sol i moriré sol.... aquestes van ser la darreres paraules ue vaig sentir del Jin-Ho, un dels pocs guies que es va aventurar a acompanyar-me al Kailash, es diu que si es s'aconsegueix rodejar-lo un determinat nombre de vegades hom pot netejar tota la seva vida de pecats, tot i que no es vulgui fer aquesta operació és un lloc digne d'anar a visitar, i si mireu bé possiblement trobareu un petit munt de pedres, on hi ha enterrat el Jin-Ho. Portava temps caminant i malvivint al voltant de l muntanya quan em vaig trobar amb una dona vella just al costat d'una estàtua sagrada, el seu somriure va indicar que havia guanyat la primera batalla, cap vampir per molt afamat que estigui atacarà a ningú en terra sagrada i si bé tot el Kailash ho és, més encara aquests monuments que es troben tot desperdigats al voltant de la mateixa. Amb un somriure em va dir: "Feu cara d'afamat i cansat, us puc ajudar?", la vaig mirar maleint en cada segon la insuportable sort que havia tingut, i pensant si realment aquesta sort havia estat només fruit de l'atzar, ella ara em va mirar de fit a fit i amb ampli somriure va dir: "Què hi feu aquí?, heu vingut possiblement de vacances a un lloc equivocat, aquí el fred no us gelarà i el vent no us tallarà, esteu on no hauríeu d'estar...." No va acabar la frase, les seves cames van fallar quan la vaig mossegar al coll, inconscientment o amb una consciència extrema, unes gotes de la seva sang van caure damunt l'estàtua sagrada, i just abans de morir va dir amb un somriure: "Possiblement no vàreu néixer sol, però segurament hi morireu sol, després de viure sol tota la vostra existència".
Ara, amb el pas del temps, i sempre que surto de nit per aquests freds carrers no puc més que recordar aquelles paraules, no som més d'allò del que nosaltres fem, i en el meu cas no crec que importi una vida en solitud, ja que segurament aquest fet implicarà que hi hagi gent acompanyada. Si voleu saber la veritat, a mi l'excursió al Kailash, no em va depurar l'existència, només em va servir per perdre un guia que havia estat un bon amic i per fer un sopar amb galeta de la sort al final, bé no es pot menjar xinés sense galeta de la sort... Tot i que no voldria interpretacions polítiques d'aquesta darrera frase...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada