La vanidad es la excesiva confianza y creencia de la propia capacidad y atracción muy por encima de otras O personas y cosas. La vanidad es el orgullo basado en cosas vanas.
O també hagués pogut fer tota una disquisició sobre el concepte de propietat, però aquestes coses no em van massa, i com va dir un apreciat amic meu, fa segles...
ROXANE
Eh bien ! montez cueillir cette fleur sans pareille...
CYRANO, poussant Christian vers le balcon
Monte !
ROXANE
Ce goût de cœur...
CYRANO
Monte !
ROXANE
Ce bruit d’abeille...
CYRANO
Monte !
CHRISTIAN, hésitant
Mais il me semble à présent que c’est mal !
ROXANE
Cet instant d’infini ! ...
CYRANO, le poussant
Monte donc, animal !
Els humans amb la vostra típica estupidesa heu deixat perdre els millors textos escrits sota la creença que tot el que us ve del passat esdevé un llast, i esteu molt equivocats, per molt importants que us sentiu, tot el que viviu ja ha estat viscut per altres, senzillament no sou més que còpies dolentes del que ja va ser. I cada cop que em centro en vosaltres no vec més que remakes dolents de vides passades.
Però.... no tot hauria de ser dolent... ahir per la nit també va tenir coses bones, converses que provoquen mínimament interès i això té un preu molt superior al de l'or, la bellesa és temporal, recordeu, recordeu... tempus fugit gloria mundi... possiblement d'aquí a alguns segles pensaré en la centúria del 2000 i de moment almenys ja hi ha 3 o 4 noms que recordaré, aquell que s'entrega sense engany, lliure i sense esperar res mereix tot el respecte, amb tot Ezra Pound ja ho deia: "He vist joves anar a la guerra, creient-se les mentides dels vells i amb els ulls fixes a l'infern". Ufff, ja es veu que no puc escriure quan torno de les meves sortides, a saber que s'havia pres el sopar d'avui... si és que cada cop costa més trobar aliment en condicions, i després els humans us queixeu de que us adulteren l'aliment.... hauríeu de veure com n'esteu d'adulterats vosaltres mateixos...
Per cert, espero que tinguis un bon dia... i respecte ahir... bé l'amor és pels poetes, viuen d'ell i per molt que ho intenteu no és més que un sentiment que es perverteix amb tot allò que hi vulgueu posar, i mai hi he cregut en sentiments buits i lliurement interpretables, a vegades els humans us acosteu perillosament al Capità Ahab ( i ara feu un petit esforç per veure qui era aquest entranyable senyor ).... No esperareu que us ho doni tot mastegat, no? Això ho deixo per les mares esquimals....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada