La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 23 de gener del 2009

entrada 51 (any 2)

Ja hi som un altre divendres, i avui em sento terriblement generós així que us deixaré tres regals... bé... res d'or, encens i mirra.. deixarem una peli, una cançó i un llibre. Com a llibre us recomano la lectura de l'escrit de Ray Loriga "Heroes", un llibre brutal i de ràpida lectura. En el cas de la pel·lícula us recomana "Rebelión en las ondas", que podreu visitar a http://www.filmaffinity.com/es/film349352.html. I com a cançó i donant les gràcies a qui me'ls ha fet redrescobrir per enèsima vegada "hey" dels Pixies:
hey
been trying to meet you
hey
must be a devil between us
or whores in my head
whores at my door
whores in my bed
but hey
where
have you
been if you go i will surely die
we're chained
uh said the man to the lady
uh said the lady to the man she adored
and the whores like a choir
go uh all night
and mary ain't you tired of this
uh
is the sound
that the mother makes when the baby breaks
we're chained
El destí.... de fet no crec cap altre força en l'univers amb la seva independència i capacitat per demostrar que tota lluita és inútil, molt possiblement s'hauria pogut dir al Titànic que el gel no li seria mai favorable, o inclús recomanar a JFK que hi havia milers de ciutats millors que Dallas per passar-hi una estona, però el que us puc assegurar és que el destí no perdona i odia a qui juga amb ell. Fa segles vaig conèixer a algú que va estar a Troia, i em va dir que l'Helena ni tan sols era maca, res a veure amb el que es va escriure, però el destí s'estava avorrint i va triar aquella ciutat... Els segles m'han demostrat que val més la pena deixar-se portar i considerar el destí com l'ona en majúscules a agafar, tot es resumeix a tenir una bona taula i un gran sentit de l'equilibri, i com ja he dit milers de vegades aprendre a acceptar el que ens ve.... les dificultats sempre hi seran, però el temps ens juga a favor, cada segon sense caure és un segon guanyat no val la pena pensar en el futur, ja és prou interessant gaudir del moment, qui mira molt enllà acaba per no veure el que passa davant seu, i els humans sou terriblement especialistes en projectar futurs sense adonar-vos del present que viviu, qui no pot abarcar el present difícilment podrà construir el futur, i a tots els arquitectes del futur, us recomano que no eviteu al Sr. Destí.
He viscut centenars d'anys, i he navegat entre milers d'onades humanes, des les que he gaudit d'aliment i companyia en parts iguals, m'heu fet riure i enfadar i fins i tot vegades pensar en que hi podria haver un esglaó entremig entre el que vosaltres sou i el que som nosaltres, però vaig perdre l'esperança fa segles de trobar-lo, el que si que tinc clar, és que els vampirs no ens equivoquem amb les persones, i quan definim a algú ho fem per sempre, les circumstàncies, són simplement això... circumstàncies, i el benvolgut destí sempre ha tingut debilitat pels vampirs, qui el respectem i considerem. I quan el destí parlar tothom calla, de fet no ens ha d'agradar el que ens diu, però qui por assegurar que no canviarà?, el vampirs per naturalesa no som massa optimistes, però si per cada cop que he vist un imperi que hauria d'existir mil anys, m'haguessin donat una verge, actualment tindria tot un paradís en la terra, i un gran mal de cap a ensenyar coses.... com veieu no hi sort que no porti desgràcia, dos cares d'una mateixa moneda...