Fa temps vaig veure una pel·lícula on un dels protagonistes dèia: "No val la pena tenir res del que un, no se'n pugui desprendre en 3 segons", pensant en aquestes paraules un arriba a la conclusió que al final i per molt que ho vulguem negar, no som més que allò que som, sota la màgia i el sortilegis de tots els encanteris que diàriament utilitzem per amagar-nos o camuflar-nos al final cadascú té la seva pròpia essència. Aquesta flueix per la persona amb una tendència innata a ensenyar el que s'és en el fons. Després de molts segles nosaltres hem tingut la capacitat de detectar aquesta essència, el que ens permet de determinar la veritable naturalesa dels humans, i possiblement aquesta no sigui cap més que una altra de les malediccions que arrosseguem, perquè no hi ha res més dur que sortir al carrer veient la veritable naturalesa humana, i com darrera de cada home i dona no hi ha més que un monstre esperant el seu moment, molt possiblement l'infern estigui buit, ja que bona part dels seus habitants han decidit d'agafar-se unes vacances a la terra.
Amb tot, i per evitar suïcidis massius, us diré que sempre hi ha gent que pot arribar a sorprendre, aleshores s'inicia la cursa per intentar mossegar-los abans que la perversió d'aquest mon els torni en el que és la gran part de la població, o abans fins i tot que la resta de la població els decideixi exterminar més subjectes a un desig de venjança i odi en el sentit més literal i pur, al observar allò que es va ser en un inici i que mai més es tornarà a esdevenir.
Un s'acostuma a passejar per carrer plens d'obscurs desitjos i somriu al valorar que en la majoria dels casos, la gent acaba morint amb un sentiment de no haver fet mai allò que sempre s'ha desitjat, com sempre, els humans no sou més que esclaus de la societat que vosaltres mateixos heu creat... ja ho deia algú fa temps "si vols quelcom, ni demanis ni plors, simplement agafa-ho", ahhhhh, però recordeu els actes provoquen reaccions que neixen de la pròpia acció... i qui inicia una acció ha d'estar disposat a acceptar la reacció. Amb tot, només estem en el segon dia de l'any, com també podríem dir el segon dia d'aquest curs vital que ens toca viure, i possiblement avui només toqui posar el nom als llibres i intentar aprendre els noms dels companys de classe, sense preguntar-nos, si realment ens interessa aprendre els noms d'aquells que acabarem per oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada