Ja fa segles que m'estic arrossegant per aquest mon, i és darrerament que observo amb quina facilitat els humans us rendiu i doneu les vostres opcions a tercers, sou tan soberbis que per tal que no tingueu de reconèixer que us equivoqueu decidiu agafar les receptes de tercers per tal que us guiïn la vida, bé, això o és que sou tan estúpids que no sabeu ni viure la vostra vida.... I no sé quina de les dues opcions és la que més m'espanta, avui ja he dit aquesta frase dues vegades tot i que només fa unes hores que l'he escoltada per primer cop "Quan el porc senglar té por i s'amaga, el gossos ho oloren i aleshores és la fi del porc senglar", suposo que quan els humans per por o qualsevol altre fet us amagueu és precisament aleshores quan el destí us veu i acaba per demostrar-vos el petits que arribeu a ser. Com ja podeu saber, el vampirs no tenim aquests problemes, bé o almenys no he trobat cap llibre d'autoestima dirigit a vampirs... suposo que no tenim la dubtosa sort de gaudir d'un Coelho en les nostres files. Nosaltres considerem que tot acte s'ha d'aprofitar i gaudir-lo l màxim, sigui positiu o negatiu, ja que ambdós fets no corresponen més que a cares diferents d'un mateix fet la vida, i és de tontos voler quedar-se només en una de la mateix perdent-nos tot el que ens pot aportar l'altra, i recordeu que l'equilibri no és més que l'harmonia de contraris, i si no es cau no s'aprèn a caminar.
Bé i estaria lleig que no donés resposta a les preguntes que e'm plantegen.... ummm si sentim res cada cop que ens alimentem... entenc que és una pregunta trampa, suposo que l'aliment sempre voldria considerar-se com a quelcom important, però no heu de perdre de vista, i és que no deixeu de ser aliment, així doncs, un cop perduda l'excitació de la cacera només queda l'acte final, i realment, no, no gaudeixo especialment al alimentar-me, és més ho considero com un acte que dec per la meva pròpia naturalesa, i que per molt que ho vulgueu creure no ens acosta a vosaltres, fet que no hauria d'estranyar ja que moltes vegades no vosatlres mateixos esteu a prop de la vostra espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada