La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 22 de gener del 2009

entrada 50 (any 2)

Els vampirs també tenim els nostres defectes, generalment els vampirs acostumem a complir amb la nostra paraula, de fet en una societat on la paraula d'una persona no tingui cap valor, esdevé una societat on molt possiblement els individus podran tenir un cert èxit temporal gràcies a ser més lliures que altres que compleixen amb el que diuen, però si un ha de viure molts segles aprecia que es prengui la seva paraula com una certesa, permet de deixar les coses clares i sense necessitat de realitzar actes i més actes que demostrin aquest punt. De fet, crec que una vegada decidim quelcom hem de ser capaços d'arribar fins al final, i assumir els resultats dels nostres actes.... i per molt que les circumstàncies siguin canviant o adverses hem de tenir el suficient valor i capacitat com per esperar l'oportunitat i aguantar, de fet ja ho diuen, que no hi ha tempestes que durin cent anys, i cent anys és un període temporal més que acceptable en el meu cas. Possiblement aquesta capacitat és una de les més importants que heu perdut els humans, estic impressionat de com els humans heu aconseguit pastilletes que ho curen tot, últimament estic sorprès de veure com tot dolor, físic o psíquic són tractats per simplement ser eliminats, i els molt estúpids no veuen que el dolor en si no és dolent, el dolent és el que en fem o no del dolor, tot dolor implica que hi ha quelcom que no funciona correctament, les vostres pastilletes l'únic que fan és apagar una llumeta molesta dels indicadors del cotxe, amb tot hauríeu de recordar que tot i que la llumeta no hi sigui, el cotxe no està funcionant correctament.
El humans a més teniu un punt increïble sou incapaços d'acceptar consells i en canvi sou uns experts donant-los, cosa que em fa molta gràcia, ja que com en tot per poder donar consells un n'hauria d'haver rebut alguns i analitzar la raonabilitat dels mateixos... amb tot accepto el que diu el Hagakure, i finalment tothom és lliure de fer el que cregui, finalment, qui sóc jo per donar consells... :)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Però tampoc un s'ha de creure amb la veritat absoluta quan ofereix un consell.
No sempre els consells donats són el que més convenen a algú.
Les coses s'han d'experimentar per un mateix.
Madori