La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 12 de gener del 2009

entrada 43 (any 2)

Comprensió... no entenc els intents diaris de comprendre'm possiblement els humans com ja he dit milers de vegades us creieu el centre de l'univers i ho mesureu tot segons les vostres escales, i aquest és un dels vostres grans errors, sento dir-vos que Deu ja no us estima, bé de fet si mai va arribar a fer-ho... suposo que deu ser estúpid intentar tenir la gràcia d'aquell que ho pot tot, qui té moltes joguines no n'acostuma a tenir una massa estona a les seves mans, i la humanitat no esdevé més que un joguet trencat d'un Deu omnipotent. I no contenta en acceptar la seva sort, us heu ficat entre cella i cella que tots combreguem amb els vostres ideals. Així que per enèssima vegada i sense esperances que no ho tingui de tornar a repetir, dir-vos que els vampirs no som elements que entrin dins la vostra limitada comprensió, i que no tenim cap mena de sentiment tal i com vosaltres els heu transformat en "coses" que poc o res tenen a veure amb el que inicialment eren. Personalment no em moc ni pels mateixos impulsos ni desitjos que vosaltres, i em fa gràcia com algú intentat comprendre'm, o jutjar-me, o valorar, o qualsevol altre acte per explicar els meus fets. Heu de saber que de la mateixa manera que jo considero els fets fora del meu abast i que no em desperten cap mena de simpatia, hauríeu de fer el mateix, i no intentar passar el que jo penso pel sedàs de la comprensió humana, aquell qui fa segles que va deixar de ser humà no se l'arriba a comprendre y menys encara mitjançant una visió humana. En aquest fotut mon, tothom és el que és, i el millor que ens pot passar es que arribem a comprendre exactament quin és el nostre paper, i molt fareu si teniu en la vostra memòria el que algú va escriure fa ja alguns segles:

<<[...] ¡Extínguete, fugaz antorcha!

La vida es una sombra tan sólo, que transcurre; un pobre actor

que, orgulloso, consume su turno sobre el escenario

para jamás volver a ser oído. Es una historia

contada por un necio, llena de ruido y furia,

que nada significa.>>