Ja hi som, o més ben dit, ja s’han acabat, un any menys i molt possiblement per altres un any més, tot depèn de com ho mirem. Amb tot, no em puc queixar d’aquestes festes, la convenció anual de vampirs va ser tot un èxit aquest any, i per sort em va tocar una taula força entretinguda i entre glopets i acudits dolents va passar la vetllada, on per cert va predominar el vermell en les noies i el rigorós negre en el nois. Tret d’això, aquest any ha servit per verificar la meva teoria que els humans teniu la costum d’esperar més que no pas d’actuar, si bé, aquest és un fet que he anat vivint al llarg dels segles, observo amb sorpresa com el pas del temps va accentuant. Tothom es lamenta de la seva situació, ara bé, enlloc d’intentar posar-hi una solució, espereu un acció externa que us faciliti la feina o que us indiqui el que heu de fer. I aquest és precisament un dels fets que més odio dels humans, teniu un meravellós do que és la llibertat, llibertat que al ser-vos donada va provocar una de les pitjors guerres mai conegudes, i que per covardia no executeu, com deien fa segles al Japó: Un acte de valentia justifica una vida de covardia, però un acte de covardia mai justifica una vida de valentia. Suposo que deu ser fotudament fàcil el fer el mínim per no córrer riscos d’equivocar-se i no tenir d’afrontar els resultats dels nostres actes, aquestes pors al final ens porten a no moure’ns i a convertir-nos en ser totalment predicibles i avorrits, ser per qui els dies no són més que tortures a passar enlloc d’espais on gaudir, i on la sorpresa i el desconegut espanta enlloc de fer somriure pensant en les portes que se’ns estan obrint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada