entrada 1076 (any 8)

Avui convidat a dinar, i mentre anàvem cap al restaurant l’escena del dia, dues superxonis al mig del carrer (cotxes?, doncs que parin pa vernos), i una estava sobant les metxes i extensions de l’altre qui ha deixat anar un “Me hubiera gustao un poco más, però eso ya era de muy puti” i aquí el meu conegut ha saltat “Més? És possible?” les tipes se l’han quedat mirant i ell s’ha excusat “Ho sento... és de mal educat remarcar les obvietats”, les tipes s’han perdut en la segona lletra de la primera paraula i anaven a obrir la boca quan el meu conegut s’ha apartat “A saber l’olor del seu alè... i ja no dic de l’entrecuix...”, he somrigut mentre arribàvem al restaurant deixant enrere un “Mira, van al pijo”, que és fàcil de dir que el Macdonalds és del menys pijo on es va... dins del restaurant i ja assegut el tipus m’ha deixat anar un “El Marcel vol que vagis a la seva boda... no t’ho demanarà perquè és quasi tan rar com tu, però sé que vol que hi vagis”, he deixat la carta coneixedor que el menú ja estava triat, el Marcel és el fill de la Coia i el Jacob, els únics pares que he conegut que volien un fill normal, i tal com eren ells era l’únic que no tindrien, el seu fill el Marcel va demostrar de petit ser especial, com deia una mestra “Té mirada de vell, quan et mira notes com t’està avaluant, com t’analitza, no et quedes gens tranquil·la”, doncs no, no t’hi quedes perquè descobreixes com algú que no aixeca un pam ja està per sobre teu en moltes coses. Recordo el primer dia de cole on l’avi el va voler dur ell mateix al centre i jo que treballava per ell el vaig acompanyar, hi havia forces nens i el Marcel no hi estava massa còmode, masses estímuls i massa poc temps per analitzar, vaig acostar-me a un dels gremlins, el que segurament portaria la cresta “Veus aquell nen d’allí?, es diu Marcel... i és una persona especial per a mi... el que vull dir és que si li passa res, no aniré a buscar qui hagi estat, et vindré a buscar a tu directament, i t’asseguro que no t’agradarà... i si no em creus aquesta nit mira la finestra de la teva habitació...” va riure, només aquell dia, des de l’endemà va ser un guardaespatlles del Marcel, qui va passar pel cole, l’insti i la uni, i després pel doctorat, acabant criminologia, dret i psicologia i treballant a estones en forces institucions de les que ni tan sols en sabeu les inicials o que existeixin; el destí és el que té, va acabar perseguint a aquells que són com jo... amb el temps el Marcel va conèixer a l’Aleix i ergo va sortir l’amour, com em deia un dia “Tinc una polla o un forat segons el dia i el gust...” vaig somriure, m’ho va escopir quan creia que estava molest per la seva tria, no ho estava, estava molest per haver-se deixat enganyar per l’amor... amb tot, cadascú pot triar l’infern on cremar... “Hi aniràs?” m’ha fet tornar a la realitat “No” “Segur?” “Segur” li he dit amb somriure i m’ha allargat un paper “No sé el rotllo que et portes amb ell, però m’ha dit que diries això i m’ha encomanat que et doni aquesta nota”, l’he llegida i no he pogut evitar que em sortís un somriure “Ho havia d’intentar... però aleshores he caigut com pot algú justificar que en més de trenta anys no ha envellit... gràcies per tot, encara recordo el teu consell, el que em vas donar de petit... “No hi ha monstres sota el llit, els monstres estat per tot arreu””