Sempre m’ha sorprès la
necessitat vital de forces humans de cagar quelcom en aquest món (bé, he de dir
que cagar a algú només de la part femenina de la humanitat... de moment), doncs
això, el fet que es converteixi en una fita quelcom tan personal com tenir
descendència, i quan miro als que conec em queda clar que la descendència mai
és per millor el present, o directament el present està força cardat... fa
temps algú em va dir que fills només els haurien de tenir aquells que els poden
tenir, frase que em fan tallar cada cop que alguna de les erices cabrejades ve
a demanar o justificar absències a la feina... i clar aleshores et diuen que si
no en tinguessin de fills... al que un no pot més que somriure per dir “El món
seria un lloc millor”, de fet si el món de cop perdés un terç o directament la
meitat de la població mundial seria un lloc força més agradable, i davant la
teoria dels grans nombres la probabilitat de follar pràcticament es quedaria
constant, així que no em puc prendre massa seriosament els darrers dinar i
sopars on el tema de la xicalla és omnipresent i on hi ha un intent de fer
mini-jo’s de tot aquells nou vinguts, ningú vol un nen més tonto que ells però
tampoc cap de més espavilat, els volen a imatge i semblança, el que em treu un
somriure perquè ja ho va provar algú de fer al personal a imatge i semblança i
ja heu vist com us va... fins i tot per un vampir aquest increment de la
població fa que alimentar-se passi de ser un acte necessari i on un en gaudia a
ser un buffet lliure on moltes vegades per molt que mengis sempre et quedes amb
gana, perquè darrerament a tot se li diu humà...fa poc en un dels cursos que em
fan fer vaig demanar als presents si cap (per accident) sabia que era un
Rubicon, o si sabien que volia dir l’expressió “Hannibal ad portes”, o
senzillament si entenien que volia dir “Do ut des”, la cara m’ho va fer veure
clar i encara més un dels comentaris “Això està passat de moda!!”, vaig
somriure “Exacte, i els que ho deien era molt millors que vosaltres, i com
vosaltres varen creure que expressions més velles també estaven passades de
moda... perquè ells eren la hòstia i tots els que havien vingut abans uns
pringats... així que d’aquí a uns segles quan us mirin us diran que ells són la
hòstia i vosaltres uns pringats, i no podré més que donar-lis la raó”, m’ha fet
gràcia la mirada de sorpresa i cabreig dels tipus tallada amb un “O algú de
vosaltres em pot dir quelcom que hagi fet que desperti el més mínim bri d’orgull?,
sou els fills d’una societat ociosa que ha cregut que us pot donar el que no
tindreu, us han volgut donar la felicitat i vosaltres us heu cregut que
tindreu, és més, creieu que teniu el dret de tenir-la. Però sento dir-vos que
ni us la podien donar, ni us la podien garantir, i menys encara en teniu cap
dret... heu vingut a estar una estona aquí per passar a ser oblidats, sou les
paraules de palla d’una magna obra on només alguns renglons mereixen ser
recordats i poques paraules rememorades... sou el fracàs de l’evolució, tot un
èxit d’aquesta societat, però un fracàs de l’evolució...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada