entrada 1083 (any 8)

“Sembla increïble” va dir el marxant mentre contemplava la meva coneguda “No em puc creure la semblança... és com si el pintor hagués somiat amb vostè, això o que realment ens reencarnem...” vaig somriure, el quadre era un oli que representava una dona voluptuosament sobre un llit, tot el voluptuosament que la moral del segle XVII es podia permetre o almenys reflectir en un quadre, la meva coneguda va forçar un somriure mentre agafava una cop de xampany “Tu creus? Que vaig quedar prou bé?, mira que n’hem arribat de fer de tonteries...” “En els teus més de mil anys?” vaig somriure “Algun segle dolent tens dret a haver tingut... amb tot sempre t’he dit que la teva supèrbia acabaria per portar-te problemes...” ella va tornar a somriure retornant la copa, i anant a saludar a un grup de personatges que s’havien reunit per la presentació de l’exposició, ara bé, anés on anés tothom comentava la increïble semblança entre la dona del quadre i ella... vaig aixecar el cap per veure una noia jove qui no feia pel personal allí present, el vestit li anava un xic gros i les joies no feien per la roba, el pentinat forçat i el maquillatge més encara, i el perfum era de nit, no de tarda nit com tocava... a més va dubtar entre el canapè mentre tenia la copa de cava, quedava clar que el concepte de maridatge no era el seu fort... m’hi vaig acostar, la noia no em va veure fins que estava sobre ella “Et puc ajudar?” es va espantar deixant caure la copa que vaig recollir abans no provoqués un escàndol “No voldràs cridar l’atenció...” em va mirar nerviosament mentre escrutava el voltant “Perdoni... no crec que en coneguem...” va dir mentre es girava per topar-se amb la meva coneguda “I importa?, aquí tots som amics...”, vaig somriure al notar la por en el seu cos, la meva coneguda li va dir a cau d’orella “Has vingut per mi, no?, doncs aquí em tens....” va deixar anar les paraules a cau d’orella passant la llengua per l’orella de la noia, notava com se li accelerava el cor, la va agafar del braç mentre sense perdre el somriure m’invitava a seguir-la dins del bany i amb un gest la va llençar contra la pica, la noia hi va picar quedant sense respiració, la meva coneguda li va aixecar el vestit, va somriure mentre li colpejava les natges “Noia dolenta... no t’han dit a casa que està lleig dir mentides... i ara podem ser sincers no?,  heus ací que tenim algú que ens ha vingut a matar... no ens coneix, no sap qui som, senzillament sap el que li han dit i com a bo i estúpid humà no pot més que obeir...” va tornar a colpejar la natja deixant la mà i començant a acariciar el cul, el dit es va perdre entre les natges i vaig escoltar un gemec de la noia, va aixecar la mà olorant el dit “És el teu dia de sort...” em va dir, la va girar mentre li agafava la cara amb les dues mans “Et deixo fer... però siguis gentil, perquè em penso que serà la seva primera vegada... la primera i darrera si no et portes bé minyona...” li va dir mentre i mossegava els llavis, em vaig baixar els pantalons deixant la punta de la polla en l’entrada del seu cony, podia notar la por i l’excitació a parts iguals la noia intentat dir quelcom inaudible mentre la meva coneguda la masturbava i li besava el coll, entre cops de llengua i mossegades, la meva coneguda va somriure i em va fer un gest, vaig entrar de cop i la noia va cridar, la meva coneguda la va morrejar agafant tot el crit i l’alè de la noia, gaudit de tot el seu dolor i plaer  mentre li pessigava els mugrons i la feia retòrcer de dolor, no em vaig aturar deixant-me anar dins seu, al sortir vaig veure com regalimava entre les seves cames el meu esperma i la seva sang virginal, la meva coneguda s’hi va perdre no deixant ni rastre i provocant-li un parell més d’orgasmes... “Ara minyona pots triar, tornar al teu trist món on només pots obeir o venir al nostre, on la roba serà a mida i els modals com toquen, on deixaràs de ser o d’intentar ser, per esdevenir en realitat...” li va allargar la mà, la noia ens mirava amb la mirada perduda amb tot va anar aixecant la mà “Ens pots deixar a soles?” no era una pregunta era una ordre “Això ja no és quelcom que un home pugui veure, és quelcom massa íntim...” vaig somriure... podem follar tres però no fer l’amor tres