entrada 1074 (any 8)

L’esport és sexista, i no és una afirmació gratuïta, ni tan sols un dubte o una pregunta oberta, i menys després d’aquest matí al gimnàs, entre sèrie i sèrie m’he quedat mirant la caixa tonta on es veia una competició esportiva... la gent de més edat diria que anaven com a pepes per ser políticament correctes, però clar... explica a persones velles que es tracta de natació rítmica, amb tot pinta de pepes la tenien tot sigui dit, entre la pinta, la cara de pre-entre-post orgásmiques que posaven i els cameltoe més que evidents un no ha pogut més que sentenciar que les erices cabrejades es queden curtes davant certs comentaris, ara bé, per comentaris el dels locutors quan una ha dit “Es una de las tres trillizas austriacas”, coi si son tres bessones, seran tres, vaja digo xo... doncs res, allí ens teníeu valorant a unes tipes que entre somriures mantenien la respiració i intentaven que el vestit de bany no fos menjat per un cul que en alguns casos semblava que passava molta gana per les ànsies amb les que mossegava els banyadors... un cop fora del gimnàs i amb un entorn més neutral i menys sexista, és a dir fent el cafè on hi ha el cambrer que els fa i una colla de cambreres que els van portant a les taules ocupades per públic masculí que van posant notes a les tipes entre somriure i comentari “educat / te’l podries quedar per tu o ta puta mare”, doncs el que deia, un lloc on no hi ha sexisme perquè tothom sap que en el fons tots sou iguals, tot i que sempre hi hagi gent menys igual a l’altra... allí la conversa era com estan saltant els nous polítics per actes del passat, i sobretot per les conseqüències de les twitades sense el profilàctic de la lectura prèvia, l’intent de sobresortir sent el “Jo més” i que i et descuides et porta al “si, tu el més, el més gilipolles”, i és que la sinceritat no està valorada, i menys encara quan ens diuen que el que es diu no es pot dir, perquè no està bé, aleshores tothom repeteix com un mantra “nen dolent, nen dolent, has dit coses lletges... has de dimitir”, bé, lo del “nen dolent” ha estat trending tòpic a la cafeteria on davant qualsevol fet algú se’l guanyava davant les rialles del personal, i és que en el fons tothom necessita el seu moment per ser un brivall i fer alguna bretolada, i si la cartera t’ho permet, doncs que menys... al sortir del local una altra demostració de la igualtat de la societat en cotxes on mares amb cara d’estar mal follades portaven els gremlins al cole, o cotxes on el pare esperava dins del mateix a que la mare deixés al monstre al bubus i ni tan sols baixava per després obrir-li la porta (si, si, ja sé que a vegades ser educat es masclista, però no per això deixa de ser educació), per poc després veure com la majoria de les persones que netegen les botigues que obriran les portes són dones... i tot aquest ramat de persones a més de les feines ja mencionades tindran la jornada laboral a casa i la més que dura tasca d’aguantar a algun postcromagnon no evolucionat que a base de força fa prevaldre les seves idees... he somrigut recordant el que em varen dir fa anys “No t’enganyis, les dones són molt més intel·ligents que els homes, si no fos així, ja no en quedarien de dones”