La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 24 de juny del 2015

entrada 1080 (any 8)


“I finalment la bruixa va matar als nens, els va tallar a trossos després d’esquartera’ls, i treure’ls les entranyes, que tot sigui dit donen mal gust a la sopa, els va llençar a l’olla amb l’aigua bullent i de tant en tant els anava punxant per veure si com estaven de cuits… que al final fins i tot les bruixes es van civilitzar i van deixar la costum salvatge de menjar crus els nens…”, en aquell moment es va obrir la porta i la Na i el Gabriel van saltar amb un crit que em va treure un somriure, “No cal que patiu, em sembla que és la vostra mare… que no vol dir que no una bruixa” els hi vaig dir picant l’ullet, la porta es va obrir i va aparèixer la Júlia qui mirant-me amb certa reprovació va dir “A dormir!, que segurament el senyor misteriós ja us ha donat de sopar o ara us deu estar preparant per una nit de malsons… com que ell no hi serà” “Vols que em quedi?” li vaig preguntar amb un somriure “Et quedes?” va exclamar la Na, “No, no em quedo… potser un altre dia” al aixecar-me algú em va estirar dels pantalons “Al final… maten a la bruixa no?” “No” el Gabriel m’estava mirant fixament “No la meten, perquè és el que vols que passi per estar més tranquil, però no sempre passa allò que esperem, perquè l’han de matar?, té comprat al senyor feudal, tothom li té por, i hi ha més nens que valor… que és un nen o dos de menys…” la Na estava sense respirar “Però el món és allò que fem amb els nostres actes… o almenys mai ens podran dir que no ho hem intentat” li he dit acaronant el seu caparró. La Júlia m’ha acompanyat a la porta “Saps que t’ho agraeixo, però son molt petits encara, saps no crec que sigui el moment d’explicar-lis la merda on estan fotuts, igual estaria bé deixar-los ser nens…” “Si vols…” “No, no siguis un cabron com sempre… saps que em cal que vinguis a fer-me el favor d’estar amb ells mentre tinc d’altres coses a fer” “Ioga?” “Mira… la meva vida no és fàcil, i menys des de que el fill de puta del Joan se’n va anar… i em semblava que em vas dir…” “Sé, el que vaig dir… i sé el que comporta, i més encara, tinc clar el que faré… i tu n’ets la mare, si vols ja canviaré els contes…” “Gràcies… saps, m’ha fet gràcia però m’ha passat pel cap” “No, no em quedaré aquesta nit, ni aquesta ni cap, ja hi ets i ara et toca fer de mare”, “I de dona?” “Aquesta és la teva decisió no pas la meva…”. Al cap d’uns dies algú trucava a la porta de casa, al obrir-la la Júlia qui entre crits em deia que l’havien trucat de la policia que tenien els seus fills que no tenia clar que més li havien dit i que un pederasta els havia agafat… a vaig acompanyar a la caserna, no va deixar dir res llençant-se sobre el seus filla la Na i el Gabriel al veure’m em van saludar, un inspector ens va fer passar a un despatx després de preguntar qui era “Un amic, i cregui’m que ara en necessito un…”, la història era fàcil o així ho semblava, feia dies que sabien que hi havia un pederasta per la zona, es veu que s’havia fixat en els seus fills, els havia convidat al sortir del cole a portar-los a un parc d’atraccions, pel que es veu la nena havia dit que si tot i el que nen no hi veia clar, ella s’havia assegut davant i el nen darrera, i aquí venia el que s’escapava una mica… segons els nens al veure el caire i la cara del tipus la noia s’havia aixecat un xic el vestit distraient al tipus qui havia intentant tocar a la nena, en aquell moment el nen li va passar el cinturó de seguretat pel coll i el va ofegar… algú ho havia vist i havia donat l’avís al arribar estaven els dos nens i el tipus mort… només havien dit una cosa “Aquest món serà el que fem…” “una bruixa menys” havia dit la nena amb un somriure… “Veuran…” va començar a dir l’inspector “No em vull posar en com els eduquen… o eduquem que jo també soc pare, i he de dir que noem sap cap greu el que li ha passat a aquell fill de puta, però no puc més que tenir escalfreds al pensar qui ho ha fet i la tranquil·litat amb la que ara estan asseguts”, al arribar a casa la Júlia se m’ha acostat “Saps?, ho he estat pensant… crec que no és una bona idea que passis cap nit a casa, amb tot, t’agrairé no canviïs els contes que els hi expliques… demà podràs fer un xic de cangur?”  

1 comentari:

maria ha dit...

Aquest principi m'ha recordat el carnicer de Rostov...
Sort que la seva història acaba bé.