entrada 801 (any 3)

Ahir estava parlant amb un tipus i vam concloure que poc es pot treure d’una societat on els que criden “Indigneu-vos” tenen com a mínim noranta anys, de fet, ja són collons que tipus que haurien d’estar retirats i explicant les seves batalletes siguin els únics que realment donen brega i es barallen pel que creuen just, l’altre em deia que el problema està en el senzill fet que els joves d’avui no han tingut de lluitar per res, res els hi ha amenaçat del que ja tenen (i no, la qüestió de si es pot o no sortir cada cap de setmana, o si es pot comprar el darrer texà del G-Star no entren en aquesta categoria de fets...), doncs res, com que tot els hi ha estat donat (com diu el meu conegut, mai han tingut la sensació de “gana” o de que igual el proper alè és el darrer), doncs tot això fa que es creguin en una bombolla on tothom els hi ha de mantenir les seves condicions sense qüestionar-ne cap ni una, a això cal afegir un estat que sota el crit de “Tu calla i gaudeix” ha “drogat” al personal via subsidis i un sistema de valors banals que han tornat a aquesta societat en una pandilla de cretins a la recerca del soma fàcil, i davant d’això només queden els vells, aquells que han vist les dents al llop i n’han patit les urpades, aquells que saben que un món pitjor pot ser possible (perquè ja ho ha estat) i que tenen clar que quan més net es veu el món senzillament millor s’amaga la merda, però això no vol dir que no hi sigui... fa poc vaig estar en una residència de gent gran i vaig veure un tipus que mirava per la finestra, com ell em deia el feia sentir viu veure passar a tothom corrents pel carrer com si anessin a salvar el món el tipus es va girar tot dient-me “Mira, igual soc vell, igual dic tonteries el que em permet de dir el que crec, però jo visc i ells no, i no canviaria pocs anys de llibertat per una vida d’esclavitud i més quan un ni tan sols un se n’adona que és esclau...”, qui estava ahir amb mi va somriure “Ja hi tornem... cada quan demanes una revolució?, quan va ser la darrera?, i quin és el resultat?, doncs que passats uns anys tot torna a ser igual... no tenen salvació perquè ja fa anys que van perdre l’esperança de que quelcom pot canviar... l’estat els hi ha fet creure que això és el millor que poden tenir i ells ho han acceptat, són com nens a qui els hi dónes un caramel i mentre el llepen no veuen tots els que els hi passen pel costat centrats com estan en el seu caramel, i tampoc s’hi preocupen perquè saben que el papà o la mamà de torn sempre hi serà per donar-lis un caramel nou...” avui sortiran els joves al carrer, cridaran faran alguna trastada i veuré als de sempre mirant-s’ho i rient, recordant que ells també van ser joves i potser tindran un xic d’enveja i recordaran quan el van venir a buscar per mantenir aquest ordre, el “vostre ordre” com us han fet creure i que fins que no veieu que és el “seu ordre” no haureu fet el primer pas, més de quatre cents anys amb vosaltres i encara no heu aprés res... bé, qui havia d’aprendre si que ho ha fet i gràcies a això té tot un reguitzell de xais que van al escorxador cantant himnes esportius o amb la cara pintada amb no sé quina bandera, o tipes qeu fan cua dies i dies per veure el seu ídol, i el collonut del tema és que no moriu físicament, moriu intel•lectualment sent cada dia més allò que volen que sigueu... creieu, feu, obeïu i critiqueu als que són diferents, repetint allò que us fan repetir i com a bons gossets a canvi us donen una galeta i una carícia... aleshores entenc com és que els vampirs es divideixen entre els que odien els humans o senzillament no se’ls prenen seriosament (no se us pot prendre seriosament ningú) i els sangòlics que es dediquen a beure sang de xonis de barri...