Vagi per endavant que odio totes aquestes merdes de festes, de fet ja ho he dit abans, així doncs, tots aquells que no han rebut resposta als seus missatges de felicitació, espero que sàpiguen (sense necessitat de rebre cap estúpida resposta) si els hi tinc apreci o no, ja que fa segles que vaig deixar d'enviar bones voluntats per via epistolar o en l'actualitat per altres mitjans, ahir mentre els subnormals dels humans intentaven aprofitar el poc temps que els hi queda, intentant començar bé allò que han acabat fatal i veient com de fàcil s'emmerda allò en el que tantes esperances s'hi havien dipositat, i recordant com deia aquell que el camí se'l fa un mateix, mai ningú caminarà per nosaltres, i esperar a més que es faci sol es de la classe de ser força tontet; ahir vaig tornar al bar de cada cap d'any, fa segles ens reuníem un bon grupet de semblants qui entre rialles intentàvem jugar a veure qui la deia més grossa, dels que érem ja només en quedem quatre, la resta més per avorriment que per cap altra motiu, han decidit passar a ser recordats enlloc de ser qui recordin, amb tot no em puc queixar, han quedat aquells per qui un no donaria ni un euret, aquells qui sempre han caminat per la línia que separa la bogeria i la raó, i qui davant la pregunta de perquè seguir, sempre responen “I perquè no?”, des de fa anys tenim un joc comú, cadascú porta una cançó, una cançó que reflecteixi com els hi ha anat l'any o que els hi ha portat, i de la mateixa en trien un tros, el bo del Jaume (propietari del local), no té cap inconvenient de deixar-nos l'equip de música, la beguda, el local, i el que faci falta, a canvi de que no li destrossem massa el local i paguem un just lloguer, així doncs va començar la presentació de cançons, el primer amb un somriure va allargar el seu paper...
No need to laugh and cry
it's a wonderful, wonderful life
no need to run and hide
it's a wonderful, wonderful life
The sun's in your eyes,
the heat is in your hair
they seem to hate you
because you're there
El segon va allargar també la seva selecció....
We´re flying high
We´re watching the world pass us by
Never want to come down
Never want to put my feet back down
On the ground
El tercer va somriure oferint la seva elecció...
It's not a crime to be innocent,
these things we have not done
but you cannot run forever,
spring is past and gone
waiting in line at the fortune teller
waiting to hear some more pretty lies, he says
ch: don't ask any more stupid questions
you already know the answers to
Finalment el quart va mirar el seu paper sense tenir clar si la seva cançó era la més adient veient tot el que havia sonat fins al moment...
Un beso gris, un beso blanco
todo depende del lugar
Que yo me fui, eso esta claro
pero tu recuerdo no se va
Siento tus labios en las noches de verano
Ahí están, cuidándome en mi soledad
Pero a veces me quieren matar
La nit va portar més cançons i mes històries, però tots havíem deixat clar com ens havia anat l'any que acabàvem de deixar enrere...
5 comentaris:
Aposto a que tu eres el segon...els Depeche mode sempre fan volar lluny,lluny^-^.
Meeeeeeccccc, gràcies per intentar-ho i estar amb nosaltres, però no... ;)
Jo dic la de Stupid Questions.
Vos també teniu tradicions nadalenques, veig? Aquesta la trobo la mar d'interessant i maca.
Segur que la seva elecció va ser Chambao (què, li mola el Ricky Martin??)
Tenim una guanyadorrrrra, aquest any la meva elecció va ser els new model army amb stupid questions :)
tot i que chambao i ricky tampoc pintaven malament...
Publica un comentari a l'entrada