entrada 403 (any 2)

Avui m'ha tocat fer de pare postís, de fet els partidets de casats i solters han anat pervertint-se i adaptant-se als nous temps, i com deia fa uns dies als nens se'ls fa créixer ràpid, doncs bé, avui estava convidat a un partidet d'escola, i si abans es feien els equips entre classes, ara i en un ànim de no segregar als nens per aules s'ha decidit fer un torneig a l'escola amb els següents equips: nens de famílies normals (és a dir, les de tota la vida, pare i mare), nens adoptats (uis, que aquí hi ha equips multiracials, entre sud americans, negrets, xinesos...), nens de mares solteres, nens de parelles monosexuas (és a dir dos homes o dues dones), i nens de pares separats, els nens de vidus no formen quorum suficient i els sense pares estan segregats en orfanats, així doncs ja tenim una competició entre les seleccions Benetton del cole, i a més considerant que hi pot haver traspassos de nens, que passin per exemple de l'equip de famílies normals al de separats i a la inversa... doncs bé, l'Amèlia que és la mare del Ton i em va convidar a un dels partidets, el Ton no serà un putu Messi o res que se li assembli, però té certa gràcia per jugar al futbol, té velocitat i un bon regat a més de saber on xutar més que no pas pegar fort a la pilota, el problema i el motiu pel qual el pare mai hi va és que per aquestes virtuts és l'objecte de les faltes per part dels equips contraris i ell mai s'hi gira i el pare s'ha cansat de ser l'objecte de les riotes i de les burles dels altres mascles, qui sempre diuen que li sobra fútbol i li falten collons, a més els arbitres saben que els nen no tenen malícia, així que tot són cosses que passen “fortuïtament” al terreny de joc, on hi ha un grupet de cabronets fen de les seves... així doncs en Ton ha rebut la pilota i darrera la passada, la primera falta, s'ha aixecat i s'ha queixat a l'arbitre qui amb un somriure, i acariciant-li el cabell ha trempat (aissss qui tracta amb nens quin perill que té), li ha dit que no es queixi tant, ha tornat a començar el joc, ha rebut una nova passada i de nou falta i a terra, aquest cop l'arbitre fent de serveis sanitaris ha aprofitat per revisar la cama i dir que no ha estat res, de nou ha començat el joc, ha rebut una nova passada, el defensa li ha deixat anar una puntada al turmell, però aquesta vegada el Ton ha saltat esquivant la cama, un dels seus peus ha caigut just damunt el turmell de l'adversari qui ha deixat anar un crit que ha amagat el soroll del turmell al dislocar-se i l'altre peu en tots els collons de l'adversari, òbviament s'ha muntat la tangana (que són nens però no robots), un dels contraris ha empenyut al Ton de la camiseta, ell ha caigut enrere però al caure ha agafat amb les dues mans la camiseta del contrari i l'ha empés en la seva caiguda, el contrari ha voltejat sobre si mateix caient al terra darrera el Ton, un tercer li ha pegat una puntada mentre s'aixecava però el Ton ha deixat una planxa a la tíbia del contrari qui ha deixat anar un crit, i sense parar amb l'altre cama ha colpejat la cara interna del genoll fent-lo caure al terra, s'ha aixecat mirant a la resta dels nens, i aleshores ho he vist: por, respecte i odi, el mon adult en un camp de joc ple de nens, l'arbitre s'ha acostat sense saber el que acabava de passar, en Ton li ha clavat la mirada i ell ha fet dos passes enrere com a bon fill de puta que era, òbviament l'han expulsat i crec que no jugarà més en partidets multicultis i cumbaiàs del cole, però ha demostrat que serà un gran jugador en el partit que és la vida, la mare m'ha mirat sorpresa i ofesa, tot i que un cop en el pàrquing de l'escola i mentre felicitava al Ton ha marxat amb un somriure, el mòbil ha sonat, el pare del Ton serà qui pagarà la primera ronda aquesta nit...