La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 26 de gener del 2010

entrada 399 (any 2)

A meitat dels anys cinquanta del segle passat estava prenent unes cerveses al barri de Yoshiwara d’Edo (Tokyo pels qui agrada viatjar), restaven pocs anys per tal que intentessin prohibir allò que no es pot prohibir, perquè els desitjos dels humans sempre han estat per sobre de les regles que els mateixos intenten imposar que no imposar-se; estava amb el bo d’en Yoki qui apurant la seva cervesa em va mirar deixant anar una de les seves màximes “Budo wa rei ni hajimari, rei ni owaru koto wo wasuruna” (ummm, crec que més o menys era així), la traducció seria si no em falla el Japonès ni la memòria “Les arts marcials comencen amb l’etiqueta i acaben amb l’etiqueta”, entenent “etiqueta” no com a cartellet amb el preu i la composició, sinó com a tot el cerimonial que es fa abans i després, ell sempre deia que aquest cerimonial és precisament el que demostra el grau d’egoisme dels practicants, ja que és l’únic acte que es fa vers els tercers, de la salutació inicial a la final és quan un actua per aprendre sense preocupar-se massa dels altres, és precisament en el començament i en el final quan un reconeix que necessita dels altres per ser allò que podria ser... entre cervesa i cervesa també hem va explicar la història dels tres amics: en Sempo, en Chuken i en Taisho, aquells anaven sempre els tres junts i quan sortien de nit ho feien sempre els tres, quan veien un grup de noies que els interessaven hi anava sempre el Sempo, el primer qui feia tota una exhibició de les seves capacitats per deixar-les impressionades, quan era el moment, apareixia el Chuken, el del mig, qui desmuntava els comentaris del Sempo amb sortides gracioses i que mantenia la tensió en la conversa, finalment apareixia el Taisho, qui posava als dos anteriors al seu lloc i feia els comentaris més fins i buscats, les noies amb tot això no havien caigut en el temps que portaven amb aquella juguesca i finalment acabaven per sortir amb ells, en Yoki sempre em deia que cap dels tres era res per si sol, que la força d’ells era precisament la juguesca que feien els tres junts, doncs bé, veient les notícies sobre ajuntaments, consells comarcals, generalitat i altres en el tema del magatzem “temporal” de residus nuclears (m’agrada la presa de pel en la utilització de “temporal”), em fa la sensació d’estar veient al Sempo, al Chuken i un xic més enllà el Taisho fent un chist, i mira que ja ho vaig escriure en un altre post: “El benefici de molts està per sobre del de pocs, fins i tot per sobre del d’un mateix”, doncs bé, veient com actuen alguns alcaldes es podria dir: “El benefici d’un està per sobre del de pocs, fins i tot per sobre del de molts”, si és que és precisament en el moment de potenciar les debilitats i els desitjos humans quan apareixeu sota el vostre veritable rostre, persones dèbils en ideals i principis, persones desitjoses de gaudir del present i al màxim, persones per qui els altres són senzillament mitjans per utilitzar i no pas finalitats on arribar, com deia el bo d’en Yoki: “Ja fa temps que aquesta terra ha deixat de ser patrimoni dels humans i ha passat a ser patrimoni de les bèsties, i el greu del tema no és que això hagi passat, sinó que hi ha bèsties que encara creuen que són humans...”

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

No hagués dit millor això de "El benefici d’un està per sobre del de pocs, fins i tot per sobre del de molts". Els diners pesen més que la majoria de principis. Hi ha bèsties que encara creuen que són humans, i moltes d'aquestes bèsties ens manen...

*Sànset*

Jobove - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus

maria ha dit...

Que ho fa que el poder agradi tan?
I que quan el tens en vulguis més i més?
Tan bé et sents?
Aquests alcaldes només pensen per ells.

Pippicalzaslargas ha dit...

Hi ha un dit que diu que quan agrada una cadira és difícil deixar-la...
El poder que té vosté l'ha corromput o l'ha fet millor??

Molon labe ha dit...

Apreciat Sanset, he de reconèixer que la frase no és més que una traducció del vulcà a l'huma de la darrera frase dita pel Sr. Spock...

Estimat Se la mà Maria... pot dona una ullada i fins llegir el blog tan com vulgui...

Benvolguda Maria, no és el que poder agradi tant, el que no agrada és el que es perd quan es perd el poder, i sento dir-li que tots els humans acostumen a pensar només en ells mateixos...

Apreciada Aliena, li puc assegurar que hi ha pocs éssers tan corromputs com nosaltres, recordi que tota la llum exterior no deixa d'amagar una igual o major foscor interior...

sànset i utnoa ha dit...

Ara ja ho entenc tot...

*Sànset*