entrada 394 (any 2)

“Tota prohibició no és més que una demostració de la incapacitat d'ensenyar allò que es creu que està bé”, amb un parell de collons, aquest ha estat el comentari que he deixat en un blog com a resposta al post del dia, i mira que a primeres hores del matí ja començar amb tonteries d’aquesta alçada fan preveure que el dia es pot emportar la palma... la bloggaire en qüestió es qüestionava sobre l’oportunitat i la correcció de prohibir fumar en bars i restaurants, doncs bé, al llarg dels segles he descobert precisament això, que les prohibicions no són més que un intent de les ments pesants de fer complir allò que creuen bo per la societat i que la societat els hi ha dit que s’ho poden anar posant allí on els hi càpiga, i com deia un mestre meu “Si simpàticament no és possible sempre es pot fer coarcitivament...”, bé per sort a la cafeteria on anem encara deixen fumar com un Portobello a extingir, rodejat de naus espanyoles i/o angleses disposades a passar pel ganivet a tots els supervivents de l’enfrontament o de fer-los caminar per sobre el tauló... doncs bé, ahir estàvem fent el cafetó i Deu ja sap que no és bo barrejar els que dicten i les que copien els dictats, la gran majoria d’aquestes darreres va marxar escandalitzada davant les oportunitats de negoci que es van anar regalant a Haití... entre les que van tenir més èxit: la d’oferir l’illa al Cemeron per filmar la segona part d’Avatar en 3D, o oferir l’illa per fer un parc temàtic de terratrèmols o per filmar pelis de grans desastres, després també es va donar la idea de vendre els nens orfes a pes o a unitats a famílies blanques que vulguin donar un germanet negre al seu fill blanc (que no us podeu pensar com arriben a pesar les bosses avui en dia, i el mal d’esquena que poden fer en els pobres nens... blancs), sobre els ferits greus i moribunds res millor que crear un mercat d’òrgans que segurament potenciarà l’economia de l’illa i salvarà forces vides a occident, on teniu la costum de fer malbé els vostres òrgans sense caure en que els recanvis són cars i difícils de trobar, i finalment les revistes de cotilleus setmanals, podrien fer una tirada especial oferint les noies i nois joves com a marits per catàleg, els vaig deixar mentre discutien les possibles utilitats dels morts quan ho vaig veure, un dels nous s’havia canviat el cotxe i el molt cabestro l’havia aparcat al carrer, el problema dels cotxes nous a part de ser l’objectiu de qualsevol ocell amb o sense incontinència, és que un petit cop sempre es nota, vaig veure com un animalet amb un 4x4 estava aparcant davant del seu cotxe, el conductor va aplicar el sistema braille per aparcar anant cap endavant i endarrere i aparcant encaixonat entre els dos cotxes, vaig sortir de la cafeteria, de fet és sorprenent com els fills de puta són capaços de detectar a qui han molestat fent els seus actes, com a persona educada vaig somriure intentant iniciar una conversa civilitzada: “Cap problema?, total només ha estat un copet”, va dir el personatge, definitivament seria difícil iniciar una conversa mínimament raonada, vaig veure com reculava un xic per tenir més embranzida pel que pogués passar, el somriure de la seva cara li va durar poc, el meu dit va colpejar el seu ull, i ell va caure de genolls renegant “Cap problema?, total només ha estat un copet” li vaig dir mentre tornava a la cafeteria, definitivament haurien de prohibir que certs simis conduïssin...